1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  3. Archives

Ho havíem deixat que acabàvem d´entrar al camp. Anfield impresionant, tot buit, nomes els cules allà.

Les càmeres de fotos anaven de volit, no donàvem abast tots a fer fotos.Tots els detalls del estadi estaven quedant gravats a les targetes de memòria de tots, a part del disc dur del nostre cervell. Per els que estem bojos per el Futbol, allò seria molt gran.

Mica en mica es va anar omplint la zona blaugrana i enseguida es van començar a sentir els càntics, els pocs anglesos que hi havia allà, callats i mirant-nos, semblava que els hi donaríem guerra.
Per fi 45 m abans del match surten els jugadors del Barça a escalfar, i nomes amb mig camp ple es va sentir una xiulada increïble dels anglesos.


Com retombava allò. El sostre tant baix d´aquell estadi feia que el so s’amplifiqués de manera exagerada.

Si si enseguida vam veure quin era el secret d aquell estadi perquè sones tant el públic.
Poc a poc s´anava omplint the kop(la grada jove del Liverpool) i enseguida van treure una bandera gegant (d´uns 10×10) amb l´escut del club, se l’anaven passant i la bandera anava donant la volta a tota la grada the kop,Al poc en van treure un altre i el mateix, una anava per un costat de la grada i l´altre per l´altre costat.
Aleshores van sortir els del Liverpool a escalfar i allò va ser la bogeria, els anglesos van començar a cridar de manera increïble, allò era una histèria col·lectiva, però es que els jugadors ajudaven allo.

Sortien saltant ,aixecant els braços ,engrescant al públic, increïble, a aquell estadi tothom sabia quina era la seva feina, els jugadors engrescar el públic i el públic engrescar als jugadors.
Com el camp no era ple encara, se´ns sentia una miqueta encara però mica en mica ens anaven aplaquen.
Aleshores davant de la grada del Barça, van vindre els d´antena 3 tv, en Matias Prats i el Bakero i cada cop que encenien els focus per parlar en directe per tv, tots cridàvem; antena 3 ,que hijaputa es, antena 3,que hijaputa es…tallaven molt ràpid les connexions.
El camp no es va omplir fins 5 m abans del partit, la gent fins ultima hora estan als pubs dels voltants(molts).
Nois, a partir d’allà l’afició del Barça gairebé no es va sentir, i no perquè no cridéssim, jo a la mitja part ja no tenia ni veu, poc abans de que sortissin els jugadors al camp, amb l´himne de champions, per megafonia va començar a sonar YOU´LL NEVER WALK ALONE
When you walk through a storn
hold your head up high
and don´t be afraid of the dark
atthe end of a storn is a golden sky

and sweet silver song of a lark
walk on through the wind
walk on through the rain
tho´your dreams be tossed and blow

WALK ON,WALK ON,ON WITH HOPE IN YOUR HEART
AND YOU´LL NEVER WALK ALONE
YOU´LL NEVER WALK ALONE
WALK ON WALK ON WITH HOPE IN YOUR HEART

AND YOU´LL NEVER WALK ALONE
YOU´LL NEVER WALK ALONE

 

En dos paraules iM presionat, tot 45000 tios (perque tot eran homes)cantant i 45000 tios amb les bufandes aixecades a l hora i esteses.

Em sembla a mi que per a molts mes camps de futbol que vagi mai podré veure un espectacle com aquell, era impressionant.
Inclús l´afició del barça aixecava les seves bufandes i cantaven. En aquell moment aquet fet em semblava fatal i molts pocs érem els que no aixecàvem la bufanda, en aquell moment eren els nostres enemics, no podíem estar cantant l´himne del rival, però la bogeria col·lectiva era molt gran.
Estàvem davant d´un partit de futbol amb majúscules i amb una afició molt professional que en tot moment sabien el que es tenia que fer.El cert es, vist amb perspectiva del temps, va ser al·lucinant encara que fossin els nostres rivals.
Tot seguit himne de la champions i jugadors al camp, xiulada increïble a cada jugador del Barça quan deien els seu nom per megafonia i un altre cop bogeria col·lectiva al anunciar l´alineació del equip local.
El partit, vaa…Vam sortir amb el 3 4 3 i a per ells però gairebé ens surt el tret per la culata, molt tocar la pilota però gens de perill creàvem nosaltres i en canvi ells, joc super vertical i a la que podien es plantaven a prop de la porteria.3 pals van fer a la primera part aquella gent.
Com tronava el camp amb els crits LIVERPOOL LIVERPOOL…I cançons amb els noms de rafa Benitez, xavi alonso i sisoco, nosaltres no paràvem de cantar però a la que ells afluixàvem una mica i se’ns sentia, engegaven el turbo i aplacaven el nostre so amb un no res.
Cada cop que la pilota passava de mig camp a favor d´ells, tornava la histèria col·lectiva, era de bojos com animaven aquella gent i la majoria de jugades eren sense perill però com cridaven…
Res a veure amb el camp del Barça que tothom esta callat i si hi ha alguna cosa ja cridarem o xiularem que es mes fàcil.

Ens van fotre una lliçó de com s´anima a un equip, però una lliçó de postgrau.

Es impossible perdre amb un públic així però ja dic tot homes. Homes sense les dones, ni les tietes, ni les cosines…homes de totes les edats i a desfogar-se com podien, tenien clar que tenien que animar nomes durant 90m i després cap el pub.
La segona part semblava que Rijkard hagués avançat una mica mes les línies però res, una gran oportunitat del Ronaldinho al pal, un Eto´o desconegut, que no tenia que haver jugat si encara no estava be.
I per fi el gol, de Gudjhonsen, l´home mes xiulat per els anglesos per el seu passat al Chelsea, alla van renéixer les nostres esperances, un gol i passem, vinga a animar, jo amb la veu absolutament trencada i deixant-me el filet de veu que em quedava, a aquet partit i el que vam estar a San siro, son potser els que mes he cridat, sobretot a aquet.
Final de partit i eliminats, merda. S´han acabat els viatges aquest any!
Al acabar, el públic un altre cop va començar a cantar el walk on walk ooon…nosaltres baixon absolut, tots decebuts, sobretot després d´haver tingut esperances amb el gol Gody.
Per fi es va acabar l´atronador walk on, segons de silenci al estadi i des de la grada blaugrana, tot i estar eliminats, tot i els jugadors haver marxat cap els vestidors es va començar a sentir
olelele olalala ser del barça es
el millor que hi ha
olelle olalala
ser del barça es el millor que hi ha
I el públic angles en comptes de marxar a celebrar-ho, es van quedar a escoltar-nos,quan vam acabar tot l´estadi ens aplaudien, increïble, tots nosaltres amb els ulls ben humits i aleshores vam començar nosaltres a cridar LIVERPOOL LIVERPOOL LIVERPOOL i després Anfield va començar a cridar BARÇA BARÇA BARÇA .

Com atronava allò. Ens començaven a caure llàgrimes a molts, ningu mirava a ningú perquè no ens veiessin les llàgrimes, després la bogeria va tornar ells BARÇA, nosaltres LIVERPOOL ells BARÇA nosaltres LIVERPOOL,BARÇA,LIVERPOOLBARÇA,LIVERPOOL,DESPRES NO PARAVEN D´APLAUDIR-NOS I DIR-NOS QUE HAVIEM ESTAT ELS MILLORS.
Nosaltres ens teníem que quedar dins les grades per seguretat però ells no i en comptes de marxar s anaven acostant-se cap a la nostre grada i ens aplaudien.
Molts ens tiraven la seva bufanda com a record, abans de sortir del estadi i això si tots sortien del estadi aplaudint-nos, un grup bastant gran d´uns 2000 no marxaven estaven allà a prop nostra i junts vam començar a cantar cançons en contra de joze Mourinho.
Minuts mes tard la bogeria a les grades blaugranes quan aquella gent van treure tres pancartes que posaven CATALONIA IS NOT SPAIN, els culers embogits amb crits de LIVERPOOL LIVERPOOL, que fort tot, i mes bufandes d´ells que volaven cap a la nostre grada.
Al final la policia ens va deixar sortir veien que no hi havia cap tipus de perill, fora del camp, encaixades de ma, good luck i fins un altre.
A mi, pocs cops se´m saltat les llàgrimes a un estadi de futbol.
Una a Wembley, allo va ser increïble.

By xxavigr

Travel planner y Blogger des de 2005, viatger incansable decidit a no quedar-se en un destí definitiu per el moment i que en aquesta nova etapa de la meva vida estic disposat a veure tot allò que em falta o fins em donin les forces.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.