1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  3. Archives

Quan em vaig refer tornem cap els cotxes i cap a Anfield, no Anfield road que això últim es un carrero. El camp es diu Anfield.
El primer que vam fer es donar la volta al estadi i vam passar per la porta; you´ll never walk alone, on hi ha el memorial als morts de Highbury. Despres seguim donant la volta al estadi i cap al museu.
Jo m´imaginava un museu com el del Barça o mes gran si cap perquè tenen 5 copes de Europa i que va, es petitíssim.
Potser te 6 habitacions grans com qualsevol menjador de qualsevol casa i prou.

Això si tenen una vitrina amb les 4 primeres copes de Europa que van guanyar que fa enveja i la quinta la tenen a part, perquè aquella ja no es una replica, aquella al aconseguir-ne 5 alternatives la tenen en propietat l original.
La copa de Europa que l´hi vam fer mes fotos va ser a la que van guanyar a Paris, contra la peste blanca, que guapa! que guapa que es aquella copa de Europa.
Tenen una vitrina dedicada al Barça, amb els banderins dels partits que han jugat contra el Barça,un altre a la uefa que van guanyar al Alaves.Una replica del antic Anfield, una merdeta, amb taulats de fusta.
En aquet camp primer jugava el Everton, era l’únic equip a la ciutat, fundat l any 1878.

Aquet camp era municipal i els del Everton es van emprenyar amb un alcalde que tenien i van marxar d´aquell estadi i se´n van construir un altre.

Aleshores l´alcalde aquell per donar-li alguna utilitat a aquell camp va crear el FCLiverpool.
En fi un museu petitet que enseguida te´l acabes, pero quina enveja de trofeus que tenen.
Al sortir del museu, un altre Liverpool Megastore a la porta de la tribuna de the kop(la grada jove d ells)I aquesta botiga mes plena que l´altre i el Isidro cap a dins a comprar mes souvenirs del Liverpool.
Va trigar mes de mitja hora en fer la cua per pagar i els demes al carrer esperant-lo.
Hi havia uns japos que ens volien comprar l´entrada, vam provar, si fotem pasta que vagin els xinos al futbol i nosaltres anem de putes.

Vam començar demanant 500 lliures per ens oferien 200 nomes, que son uns 300 euros solament, que va xino per aquet preu tu de putes i jo al futbol.
Per fi vam sortir d´Anfield, el barri del voltant(una part)te carrers i carrers amb les cases abandonades i tapiades.

Deurien ser tremends els Hooligans, ara ja no hi han Hooligans, nomes supporters.
El cotxe teníem la sort de que el tenim aparcat a la cantonada del estadi i qualsevol el tocava.

Al sortir del partit agrairem mes tindre el cotxe al costat que no ara,  sigui el millor dinar a prop del estadi i cap el futbol.
Uns quants volien anar cap el centre a queens square, que allà es ajuntaven tots els culers i cap el camp tots junts cantant però hi han mes de 5 km i no havíem dormit i estàvem petadilos, i la majoria va decidir que ens quedàvem aqui

.A 2 KM hi havia un mcdonalds però també desestimat per lluny.
Vam donar voltes i vam trobar un bar que estava buit, entrem els 9 a dinar, i No problem, it´s ok, pero allà nomes feien entrepans, fins que vam acabar nosaltres amb tot el pa, amb les cocacoles, coke ,els vam deixar sense existències i nomes érem 9, les cambreres, com no tenien feina, estaven allà amb nosaltres, 3 xurrys i la mare, totes del Everton, bona gent.
Alguns després del dinar es van fotre ratlles a sobre la taula del dinar i ni es van adonar, altres es van fumar puros i no van dir res tot i que no es podia fumar al local.
Vam fer una sobretaula, com si fos nadal, va durar l´hostia, i com teníem les nostres ampolles de Whisky anar fotent-li, perquè ells no ens podien vendre alcohol perquè hi havia partit i estàvem a menys de 500m del estadi, tampoc es van adonar que els cafès estàvem sempre plens però cada cop amb menys color de cafè.
I quan per fi vam sortir, tots cap el cotxe a uniformar-se el que no ho estigues ja i cap el camp, the ground.
Un altre cop a fotre-l´hi voltes al camp però ara mes ambient.Al final ens vam cansar de veure l´ambientas que hi havia allà i no obrien les portes aquella gent i l´hi vam preguntar a un Bobby on podíem fotre una birra i ens va enviar a un pub que deuria estarà 350m del estadi i allà si es podia veure i al altre no.
Entrem al pub i tothom amb la samarreta vermella del LIVERPOOL, Glups, benvinguts a la boca del Lleó, al principi ens miraven malament però res, al final alguns van acabar asseguts a les taules amb ells, i bevent junts.A mes a la tele sky sports era el canal, i tota l´estona parlaven de la jornada europea del dia i cada cop que sortia per la tele en joze Mourinho pitada monumental al pub tant de part dels del Liverpool com per part del Barça i després aplaudiments entre nosaltres felicitant-nos de tindre el mateix odi al mateix tio;
ese portugues
que hijoputa es
Fuckin´n mourinho…
I ara si senyors i senyores la gallina en piel, enfilem un carreró ple de cases tapiades i cap a Anfield de veritat.
Arribem a tribuna i ple de gent, arribava l´autocar del Barça, molts xiulets per part dels anglesos i l´himne del Barça per part catalana.
Aleshores ja vam deixar els anglesos sols esperant al seu equip i nosaltres cap el carrer d´anfield road, que es per on entràvem nosaltres.
Increïble l´entrada, ´ aquelles antigues, un torn de ferro ben antic, una taquillera com als cines i dos Stewarts(seguretat) i gairebe del carrer a les grades, es petit el passadís.Com tot el camp ,quatre esglaons i ara si, si però a lo bestia LA GALLINA EN PIEL, estàvem trepitjant les grades d Anfield Road, la meca del futbol, estadi mític on els hi hagi, no ens paràvem de repetir, nanos estem a ANFIELD,THIS IS ANFIELD.
Impressionant, totes les cadires vermelles, les sigles del club FCL.A partir d´aquí fins el final tot va ser al·lucinant, increïble, impactant, irrepetible.. un campet si el compares amb el coliseu del CAMP NOU però senyors allò es historia del futbol.

By xxavigr

Travel planner y Blogger des de 2005, viatger incansable decidit a no quedar-se en un destí definitiu per el moment i que en aquesta nova etapa de la meva vida estic disposat a veure tot allò que em falta o fins em donin les forces.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.