1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  3. Archives

Anem a continuar amb el viatge a Liverpool.
Un cop passada l´aventura del vol ,el següent pas era agafar el cotxe de lloguer.
En principi es una tontada, però te tela conduir al altre costat!!
Jo ho havia fet amb el meu cotxe o sigui amb el volant a l´esquerra i mes o menys te´n sorties però amb el volant al altre costat es un altre tema.
Tindre el canvi a la ma esquerra es un drama, la ma esquerra jo no la faig servir com no sigui per repenjar-me…
Que el cervell l´hi doni ordres a la ma esquerra es molt complicat i mes quan no estàs acostumat.
Quan vas a canviar enseguida mous la ma dreta contra la porta, aleshores has de rectificar ràpid per canviar la marxar.

Fotia cada reduïda mes estranya…semblava que portes una L.
Després un altre problema es el retrovisor del interior del vehicle..si tu quan vols mirar per el retrovisor aixeques el cap i mires cap la dreta, es un acte reflexa en canvi aquí quan ho feies no hi ha res tenies que buscar ràpid un altre retrovisor, acabaves nomes fent servir els retrovisors exteriors i passant del interior.
Després la conya de conduir al reves, es un rotllo, al principi rius però quan portes 200km estàs fins els collons de la tonteria aquesta.

La putada era quan entraves a una cruïlla i canviaves de direcció, no sabia mai a quin costat em tenia que posar, mes d´un cop circulàvem contra direcció, quin drama nen..
Després les rotondes, evidentment son al reves, i amb les prioritats al reves, si tot es a l´esquerra, perquè les prioritats son a la dreta?

No m estranya que siguin els inventors de les rotondes, es deurien fotre cada llet aquets tios amb les prioritats canviades..
Vam fer varies rotondes al reves, sort que era de nit i no venia ningú.
El cert es que l´únic moment que anava tranquil era a les autopistes, tres carrils(mes estrets que els d aquí),ben senyalitzades…tot be, llàstima que fos de nit i plogués de mala manera, però era on estàvem mes segurs
El cert es que l´hi vam fotre molta canya al cotxe, eren mes de 200km i els vam fer bastant ràpid. I inclús el Isidro em va fotre la bronca al arribar perquè havíem corregut massa, diu que molts moments anàvem a mes de 170km per hora!!

PERO SABEU PERQUE? Perque el tablier venia tot en milles i no en km en el meu cotxe, en el seu si que venia amb les 2 numeracions, clar, jo anava a 110 0 120 però es que eren milles, ja em semblava a mi…joder  plovent, sense coneixer el camí, al reves, amb el cotxe també al reves…ja ens val.
Doncs així de matinada entràvem a Liverpool, enseguida tot eren cartells Stadia Football, no se si això de stadia es una forma pija de nomenar el stadium però així ho posava i a les 3 am estàvem a la porta de la grada “the kop”(grada jove del Liverpool)a la Paisley gateaway.
No va ser per falta de respecte però allà mateix vam pixar tots.
Els nanos que dúiem a aquet viatge, van començar a cantar allà davant del camp però el problema es que el camp esta enganxat a unes cases, no es com aquí que hi ha molta distancia amb les cases i en seguida els vam fotre als cotxes, vam donar la volta al camp, vam passar per la porta “you´ll never walk alone”per el memorial que tenen allà per els morts a Highbury i vam començar a tirar cap el centre de LIVERPOOL.
Quan passàvem per el barri d´Everton vam trobar un gran mercat amb un pàrquing tipus Carrefour i allà ens va semblar un bon lloc per aturar-nos a dormir.
Mala elecció!! els nanos al veure el terreny que hi havia en el pàrquing, van treure una pilota i ningú va dormir, vam estar jugant a futbol fins passades les 6 del mati, encara tinc un genoll pelat…que gran es el futbol, que be ens ho vam passar jugant a futbol i a sobre va anar molt be per desencartonar els cossos després de tantes milles dins el cotxe.
Quan ja tots estàvem petats ens vam fotre las cotxes a intentar dormir. Jo no podia dormir.. aleshores vaig fer aixecar a tothom i cap al centre a buscar un cafè!!

By xxavigr

Travel planner y Blogger des de 2005, viatger incansable decidit a no quedar-se en un destí definitiu per el moment i que en aquesta nova etapa de la meva vida estic disposat a veure tot allò que em falta o fins em donin les forces.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.