1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  3. Archives

Comencem a explicar aquet gran viatge. Ple d´incidents, divertits ara quan els recordes però per cagar-se en la mare que els va matricular quan estaven passant.
A mi em va recollir al Isidro amb alguns dels nanos que venien amb nosaltres i cap al aeroport de Girona.
Allà ens vam trobar els nou que viatjàvem junts.

Els altres ja estaven fent cua per fer el checking i eren els primers i nosaltres ens vam posar els 5 que veníem junts amb ells passant de tota la cua i allà va començar el mal rotllo amb els altres viatgers.
Quan pugem cap amunt a embarcar, l’emoció ens començava a recorre totes les venes del cos i vam començar a cantar l´himne del Barça.
Aleshores ja i vam ser apareix un “puto benemerito”,amb accent gallec i ens fa callar a tots; NO QUIERO OIR CANTICOS AQUI.!!!!
jODER!!!
Aleshores els nanos (perquè eren nanos els que venien amb nosaltres, no passaven dels 25 anys cap)van començar a cantar.
YA LLEGA LA PESTE
EL MADRDIISTA,EL HIJOPUTA
CON ESOS CUERNOS QUE SALTAN A LA VISTA
ES MADRIDISTA EL HIJO PUTA
CON SU MUERTE LOS BOIXOS NOIS DISFRUTAN
i ja va vindre el tricorni emprenyadíssim; NO ME HAN OIDO UDS,? EL PROXIMO QUE CANTA NO VUELA!!!
Quin país deu meu!
Increïble de petits ens feien cantar als autocars quan anàvem d’excursió i en canvi en avions i aeroports no es pot.

Per fi pugem al avió sense que la benemèrita hagi aconseguit causar ninguna baixa a les nostres filles.
Al avió tots juntets al fons. Les hostesses estaven al fons també, a l´entrada donant la benvinguda a la gent que pujava.

I en seguida vam tindre el nom d’elles. Una Andrea (amb molt mala llet) l´altre Laura (una cabrona) i Micaela (la mes simpàtica de totes).
Allà dins l´avió van continuar els càntics fins que va vindre l´Andrea i ens va fotre una bona bronca. I tots cantant ea ea ea Andrea se cabrea ea ea ea ..
I tots rient.. a mes, havíem colat al avió varies ampolles de whisky i aquet anava corrent.
La situació s´estava desmadrant i va tornar l´Andrea. i tots pss pss que vienen que viene pss pss que viene que viene.
That´s all, I don´t want to leasen nothing more in all the fly!!! Do you understand?
Aleshores com el tema no afluixava i se seguien sentint càntics apareix la Laura i quan s´acostava tots cantant la cançó aquella amo a lauuuraaa…..laura no esta …laura se fue..
Aquesta Laura es va fotre molt histèrica quan ens fotia la bulla. I a sobre ens va intentar separar. Els que no parlaven angles fora de l´ultima fila perquè era una fila d’emergència i en cas d´emergència els que estiguessin allà asseguts tenien que entendre les instruccions.
Total ens tenim que redistribuir amb els mateixos seients i evidentment redistribuir les ampolles de whisky.

Entre tot això comencen a explicar les instruccions típiques del cinturo, els salvavides etc..
Però amb el follon que teníem al fons van tindre que parar de donar instruccions fins que calléssim i aleshores els nens es van fotre a cantar en comptes de callar i va tornar l´Andrea feta una fera.
Per fi vam callar i va començar a rolar el whisky i altres substancies per els últims seients i van parar un altre cop perquè teníem que escoltar, no nomes callar si no estar atents al que deien.
Quin començament de viatge! ens volien fer baixar si no callàvem.
Quan per fi s´enlaire l´avió, bufandes al vent i olele olalala ser del barça es el millor que hi ha olele olala…
Ja no ens podien fer baixar, no crec que tinguessin nou paracaigudes per fer-nos fora.
Però cada dos per tres teníem les hostesses allà foten bronca fins que a la Laura, se l´hi en va anar l´olla amb una bronca sense mesura, total per cantar!”!!Es fotia molt vermella i se l´hi inflava la vena.
Jo l´hi explicava com pugen els anglesos al meu taxi, borratxos, vomitant, cantant i jo a tragar o sigui que ells a tragar ara.
Aleshores cada cop que s´aixecava alguna noia del avio hi havia aplaudiments, xiulets, crits des de el fons del avió…semblava que estiguéssim al bailen 22 en comptes de a un vol de Ryanair.
Allà la vam cagar perquè a una que l´hi deiem la peras (per els cocos que tenia) es va queixar a la Laura. I la Laura va anar directament al comandant.
Va vindre el comandant i ens va dir que al arribar a Luton ens detindrien 2 dies, i ens acusarien de anar beguts a un avió, d´intent de motí a bord, de molestar als clients, i de molestar als treballadors i que la condemna podria arribar als 8 anys de presó!!
Joder nomes per cantar. L´hi vaig dir un altre cop com es portaven els anglesos a Barcelona i que era de pena aquesta doble moral que tenien …i es va fotre histèric el tio, jo no se si em volia pegar o que.
Total que ens vam calmar, vam continuar amb el nostre whisky i demes, sense emprenyar.
Quan anàvem a aterrar, va començar la festa un altre cop, aleshores va vindre la Micaela, i aquesta si, en bones maneres ens a dir que ens calméssim que la cagariem.
Aleshores un “paki”(pakistani) amb turbant es va queixar a les hostesses i tots vam començar a cantar osama sama osama bin laden osama sama…amb l’entonació del mamy blue.
Per fi vam aterrar cridant cantant…un especatacle, bufandes…
Quan es va aturar l´avio per els micròfons van dir que ningú es mogui perquè entraria la police a detindré els del fondo. I tot el avio aplaudint sobretot l´Osama.
L´hi vaig preguntar a la Micaela si era cert això i va dir amb cara de circumstancies que si. En seguida vam veure arribar el cotxe de la poli i tothom va començar a sortir, excepte nosaltres, es clar.
Dels nostres vam camuflar 2 entre el passatge i van sortir, els que duien les substancies i el whisky, no es van adonar i van fugir.
El resto allà amb els polis fotent-nos una bulla d’escàndol. A un se l´hi va escapar el riure, perque era ridícula la situació, i gairebe l´enganxen per el coll i l´hi van fotre uns crits!! Do you thing that´s funny?eh?!!!
Quins girats els polis, semblaven 4 anglesos sortint d´un pub de Lloreto de mar que diuen ells.

Ens volien retenir tota la nit i al endemà enviar-nos cap a Barcelona.
Xerrant els hi vaig dir que no ens havíem portat pitjor que cap angles a Benidorm i aleshores els crits van anar per mi. Que com tornes a obrir la boca jo seria el primer en ser deportat.
Ens van demanar DNI a tots, els van apuntar i ens van dir que mai mes podríem viatjar amb Ryanair i que tindríem molts problemes per viatjar amb altres companyies.

Merda!!!i la tornada que? l´hi vaig dir jo i em contesta el cap dels polis que això tant se´l hi en fot a ell.
Aleshores ens van enviar al control d´immigració i si el passàvem sense problemes entraríem a angleterra.

Evidentment no va haver hi cap problema i cap a dins.
Tot això ho van fer suposo per donar-nos un toc, i per quedar be davant dels altres viatgers, ja que quan un client es queixa han de respondre.

Amb tota la bulla aconseguien que la gent marxes creient-se que ens havien detingut contents.
Però les maletes van trigar i quan vam sortir d´emigració la gent estava allà encara je je
Aleshores vam aconseguir que anessin tots els nostres cap a fora per evitar problemes.

Jo vaig anar al lavabo i quan surto el carrer em trobo una trifulga amb el Osama i 15 colleges seus.
Es veu que els hi van dir als nens; que fillsdeputes, que quina sort havien tingut i a sobre a un l´hi van donar una petada i es va liar.

Al final vaig aconseguir que entenguessin que si venia la poli no ens creurien després de ho del avió, que lo millor era parar.
Allà teníem que agafar un bus que ens duia gratis al pàrquing de cotxes de lloguer, a mes era el pàrquing del staff!!! je je hi va pujar el puto comandant i aleshores l´hi vaig liar jo a ell.
Que era un mentider, un angles de merda, una maricona que a veure si tenia collons a dir-me totes les mentides que havia dit al avió ara a la cara. i va baixar el xofer del bus, va agafar el mòbil i ja hi som.

Ja em veia jo camí de Barcelona i no, van cridar 2 guarda jurats perquè protegissin al comandant fins al seu cotxe.
Per fi vam arribar al car hire a buscar el cotxe.
Joder quin vol!!!!!!
Jo a la final d’Atenes del 94, vaig volar amb un avio que tot eren Boixos nois, imagineu-vos ho de aquet vol era un joc de nens comparat amb el que va passar en aquell vol.

By xxavigr

Travel planner y Blogger des de 2005, viatger incansable decidit a no quedar-se en un destí definitiu per el moment i que en aquesta nova etapa de la meva vida estic disposat a veure tot allò que em falta o fins em donin les forces.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.