1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  3. Archives

Publicat per taxidriver | 4 Oct, 2006

Continuem el relat de les vacances a veure si l´acabo ja d´una vegada.

Ens havíem quedat que tornàvem de Cannes..

Al arribar a Niça, anem directes a un restaurant que havíem vist la nit anterior, menu 10e!! No pot ser, estem pagant mes de 20 cada dia.

Anem a comprovar-ho ja que el menú estava be.

Hi havia uns altres catalans a un altre taula, n´estava ple tot el viatge de Catalans. La veritat es que sempre que he viatjat per Europa sempre he trobat molts Catalans i pocs Ecspanyols.

Un cop, a dalt la noria del Prater a Viena, va resulta que tothom que estava dins la vagoneta de la noria erem Catalans, a tot arreu hi som, bona senyal.

Al acabar el dinar, de 10 euros res de res 20 i tants com a tot arreu, però vam dinar be i a primera línia de mar. La veritat que no hem menjat malament a aquet viatge, ha estat be.

Després vam visitar Niça, en cotxe i ens aturàvem allà on volíem visitar alguna cosa.

Niça es una ciutat molt gran, no en va es la 5 ciutat mes gran de França, i te una

extensió considerable. No hi ha blocs de pisos de mes de 4 plantes, aixo si casi tots fan les 4 plantes reglamentaries.

Primer vam visitar la petit Notre Damme, replica de la que hi ha a Paris però mes petita. Feta en honor als francesos que van defensar el país amb la resistència, es de 1945.

Després vam visitar l’Església dedicada a Jeane d arc, esta be, amb unes cúpules molt originals.

Després l’església ortodoxa russa de sant Nicolas, molt gran i maca però tancada, se´ns havia tirat el dia a sobre.

Per el centre ens vam aturar a fer unes fotos a un altre lloc i allà una dona em va aturar.

-Que vol senyora?

-Vostè es el fill de Pavarotti?

-‘????¿¿¿¿???

-No es vostè?

-no

– s´ha sembla molt perdoni, estava convençuda que ho era.

Jo no se si volia lligar amb mi la dona o que però es que no se jo quina cara te el fill de pavarotti, de fet no sabia ni que tingues fill, es mes estava convençut que era gay.

I d´aqui vam anar al castell, a liar-la per segon cop en el dia.

Castell que ja no hi es, que nomes hi ha una torre i unes fonts i jardins.

Aparquem a dins els jardins, i comencem a caminar, des de allà s´aprecia la gran Niça, una ciutat extensíssima.

En una punta del jardí es veu la platja des de l´aire, quasi totes les postals de la ciutat estan fetes d’allà.

Continuem, i hi ha un mirador, mes baix que el punt anterior, però vistes guapíssimes també, esta ple de gent allà. Fins que arribar un home i ens fa baixar a tots perquè tanquen el castell.

-si home nosaltres tenim el cotxe allà dalt

-es igual cap a baix

-no fotis

-a baix

Ens van fer baixar però darrera la plebe, i ens van portar a una entrada dels sotans de la muntanya. Allà vam parlar amb una encarregada explicant l´hi on teníem el cotxe. Sort meva perquè el Isidro, el francès no es el seu fort.

Quan es van desfer de la gent, ens van portar per uns passadissos subterranis cap a un ascensor.

Aquet ascensor ens va dur a un lloc aproximat al que ens havien fet anar cap a baix. D´allà ens van acompanyar un trosset a peu i ens van donar indicacions de cap a on teníem que anar. Que ells ja havien trucat la policia i aquesta ens vindria a buscar. I ens va desitjar sort. Aquesta sort no em va fer cap gracia, com si la poli tingues que trigar molt.

Agafem el cotxe i anem pe un caminet fins a una porta de ferro que ens tenien que vindre a treure. Però ens havíem equivocat al girar i aquella no era la porta.

Sort que la poli deu esta farta que això l´hi passi cada dos per tres a varis turistes i ja van passar per allà abans d´anar a la porta correcte, un d´ells va parlar amb mi ens va indicar el camí correcte. Era un camí en contra direcció per aixo no l´havíem agafat abans.

Al arribar a la porta hi havia mes gent allà amb el seu cotxe tancats, érem 3 cotxes!

Quan per fi va vindre la poli ens va rescatar a tots, menys mal!!Pensava jo que dormiríem allà aquella nit.

D´aquí al hotel i a canviar-nos. Vam sortir a prop de la gare de Niza a sopar, al final vam sopar a un xino, estava be, a la terrassa, diferent i no molt car.

I d´allà al centre, a prendre alguna cosa per despedir-nos de Niça.

Ens vam seure a una terrassa a prendre 2 gerres de litre! Molta cervesa per despedir unes vacances molt intenses i molt guapes!

Un bon lloc, un viatge interesant, impactant, una bona amistat, llàstima de la desídia dels jugadors del Barça, però un viatge molt guapo que el recordarem durant temps.

A aquella terrassa hi havia una família de Rubi que havien vingut per el futbol també, i ens van fer una foto per immortalitzar el moment.

 

 

By xxavigr

Travel planner y Blogger des de 2005, viatger incansable decidit a no quedar-se en un destí definitiu per el moment i que en aquesta nova etapa de la meva vida estic disposat a veure tot allò que em falta o fins em donin les forces.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.