1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  3. Archives

Publicat per taxidriver | 15 Set, 2006

Si si un joc molt violent el casino.
Després de sopar vam anar al hotel a canviar-nos, a posar-nos mes guapos si es possible i cap a Mònaco un altre cop.

 

Anàvem cap al casino, amb molts dubtes, com es juga? Quant es el mínim que pots apostar? Quant et toca? Que hi ha dins un casino? que es fa al entrar? te bar? es podrà fumar? mai havíem estat a un casino. Anàvem amb la intenció de veure’l i prou, gastar-nos 50 euros cada un i prou. A gastar mes sempre estarem a temps.

Jo tinc un amic que te pasta i em va dir que ell quan va a Mònaco dorm al Hotel Metropol, que cabron! vam aparcar al costat, esta al costat de la foguera de les vanitats, esta al costat del Cafè Paris. Collons l´Alex! com se´ls gasta.

Índex del article

Cafè Paris

Sortim del cotxe i cap a la foguera de les vanitats, encara hi ha rics donant voltes i públic mirant a veure qui passa per allà. Però ja no ens sorprèn tant.

Volem fer un cafè i quin millor lloc que el cafè Paris? La cafeteria dels rics doncs som-hi!

Desastre totes les taules de la terrassa que donen a la plaça plenes! merda! Be una taula del fons. Quan anem a seure ve un metre i l´hi diem per prendre un cafè? i diu que no que allà es per sopar, l´home amablement ens busca una taula, l´hi diem que estan totes plenes i el tio ens colca en un reservat al costat del casino! Quin luxe!! Ara estem ostentant nosaltres, encara que no tenim res per ostentar.

Les cadires, sofàs .estan il·luminats per dins, uns de color blau i uns altres de color vermell, rotllo Barça, que guapo!

Ens serveixen els cafès, be una mostra de cafè, i mes que cafè aguaxirry, però el luxe deu ser estar assegut allà i no el cafè.


També amb el cafè porten la factura, per emmarcar! 7.5euros!! Quefillsdeputes! Però que a gust estem allà asseguts, segur estàvem be, bona xarla amb un amic, bon lloc i bones vistes.

Parlant de Bones vistes, de repent ve el mateix metre d´abans amb dos xurrys… a mi em va sortir del anima: Mira Isidro que dos caballos!! Collons quins cavalls! eren del gran National aquestes. No hi havia lloc i les col·locant a uns tamborets transparents que hi ha per alla, quines cames mes llargues!! L´Isidro va tindre la mala sort d´estar d´esquenes a elles i no es va distreure tant com jo, però tampoc teníem cèntims per estar amb elles je je.

Vam fer durar el cafè com mai, també perquè no valia res. Va ser un gran moment estar asseguts en aquella terrassa. Que poquet necessita el pobre per estar be.

El casino

Tot s acaba i mes el cafè si es una mostra. Ens aixequem i ens quedem una estona de peu mirant el casino, som-hi? som-hi. Nervis, molts nervis, molta emoció per poder entrar per primera vegada a un casino i que a mes sigui el de Montecarlo.

Deu ser com el que va per primera vegada al futbol i el primer cop es el camp nou, suposo.

Pugem les escales i la “muxedumbre” que observa a qui entra, passen olímpicament de nosaltres ni fotos ni res, millor perquè estem molt nerviosos.

 

A dins decoració espectacular, que guapo que es. Ens el quedem mirant tot el sostre i les parets.

Després a pagar l´entrada, amb un somriure de la noia que ven els tiquets per la cara de pardillos que devem posar.

Sense corbata no podrem anar ni al restaurant ni a les sales de partides privades, entrarem on entra tothom.

Decepció? potser si, l imatge es com la de la borsa antigament. Ens esperàvem una cosa diferent, potser influenciats per les pel·lícules americanes, alguna cosa mes fosc, mes escàndol, musica potser? no se molt trist ho vam trobar.

Al entrar hi ha una exposició de maquines escurabutxaques de diferents èpoques. Esta be.

Anem cap una taula e intentem veure com es juga però hi ha tanta gent que es molt difícil veure res. I jugar-hi mes, si no en saps i no pots aprendre…

Anem cap un altre taula i ens comencem a quedar amb l´historia. Tambe observem que hi han taules que jugues un mínim de 5 euros i unes altres de 10 euros. Ja tenim una dada important.

Després d´una estona mirant anem cap un altre sala, allà es juga al black jack. Aquí l´aposta mínima son 200euros. Aquí segur que no jugarem. A mes hi ha un mafiós jugant.

Un tio amb el cabell blanc i ulleres de sol(potser perquè no se l´hi vegi l’expressió dels ulls mentrestant juga)També te un guardaespatlles darrera d´ell, se l´hi nota la pistola sota el xaleco, que fort! marxem marxem.

Anem un a un altre sala i sembla que aquesta nomes sigui per dones i jubilats, n’està ple. Es la sala de les escurabutxaques!

Es per veure aquesta sala, mes que la sala, les dones, com perden la compostura davant el joc, es tornen boges, quin animal mes viciós!!

Els hi donen un cubell per posar les monedes, que fort! A una l´hi vam tocar un munt de monedes i perdia l´oremus. Anava amb un vestit vermell, va arreplegar totes les monedes i corren cap un altre maquina, joder! aleshores de que serveix que et toqui? Per ficar ho a un altre maquina?

Anem a provar sort, no en tenim ni idea de jugar a maquines, la primera proba es que quan fotem una moneda de 50cts ens l´escup cap a fora, tornem hi, un altre cop l´escup.

Aleshores ens donem compte que no es juga amb cèntims, els cèntims els has de canviar a una finestreta i et donen unes fitxes.

A mi em feia vergonya canviar un euro, perquè no pensem gastar mes en maquines que no entenem. Al Isidro no l´hi fa vergonya i va i canvia. Ens donen unes fitxes semblants a les monedes de 50cts però falses.

Anem cap a la maquina, les introduïm i la maquina ho fa tot sola i per això l´hi toca a ella. Es superrapid! et fot la moneda en un no res. Fotem l´altre i el mateix, torna a guanyar la maquina. Tant espavilats per el taxi i tant tontos per les maquines?

Be ja hem perdut un euro, mes deu de l´entrada. El Isidro va a canviar un altre euro però aquet no es per jugar, es per guardar-lo de record.

La dona que estava canviant en aquell moment va canviar 100e!Pero que fa senyora? La següent es mes moderada i nomes 20e i després nosaltres un euro quina pena!!Però valia la pena nomes per veure el sexe femeni perdent l´oremus davant el vici.

Tornem cap a la ruleta, aquí ens em de fotre rics. Amb tot això ja portem l´hostia d´estona al casino, esta be, es una manera mes de passa les hores. Aquet cop a una taula de les de 10euros aprenem bastant sobre el joc i anem decidits cap el caixer a canviar fitxes.

Quina pena un altre cop,20euros per cap decidim al final, total per el que en traurem.. Si us plau ens ho pot donar en fitxes de cinc? es que no pensem apostar mes. Ni ens va mirar a la cara el gos de la caixa ,no m’estranya que el tinguin entre barrots, quin malcarat!

Ara es la nostra, anem cap a la taula de cinc euros, intentem agafar posició cosa difícil. El Isidro no ho aconsegueix però jo amb el meu cos ho aconsegueixo i col·loco la fitxa a sobre del numero 8,de repent tothom comença a posar fitxes i la meva ja no es veu! mare meva com toqui! com ho sabran que es meva? no hem creuran ,de petit ningú em creia a casa. Sort que no va tocar.

Següent partida, ara juga el Isidro, ell aposta al sanar, taxan taxan i va i toca! hem doblat la fitxa, la cara d´alegria del Isidro es com la dels que surten per la tele el 22 de dec que els hi ha tocat la loteria i nomes hem doblat 5 euros! Però no hi han moltes coses al mon bancari que et permetin doblar el capital, osease que es un gran resultat.

Ara em toca a mi jugo al 7,8,10,11(em sembla)se que eren 4 i merda un altre cop, joder, ni el joc ni les dones.

Següent partida, torn per l´Isidro, no te lloc, a empentes es fa lloc aconsegueix apostar, i el cabro del crupier l´hi fot cop de basto als ous dissimuladament perquè l´ha empentat una miqueta, que gos, si no hi ha lloc i ell a sobre esta assegut que els demes estem de peu. Jo no ho veig, noto alguna cosa rara però no se que a passat i em diu el Isidro;

-me ha pegado en los huevos

-pues metele una colleja

Però el Isidro es bon nano i es va quedar parat, m´ho fot a mi i l´hi foto un cop de colze a l´orella, que l´hi deixo l´orella com el dumbo. que s´ha cregut? quan ell agafa un taxi segur que ningú l´hi fot cop als collons no? doncs ell amb els seus clients tampoc ho ha de fer.

Aleshores a mi se´m va caure una fitxa just a sota del susodixo ejemplar. Aquet al costat seu te una caixa amb pasta i fitxes e igual es vam pensar que els hi volia fotre o alguna cosa que al aixecar-me tenia 2 gorilets als costat, un sudaca i un calvo. merda!!

Em vaig aixecar ensenyant la fitxa que m’havia caigut, no es pensessin que estava agafant la caixa. Ja no me´ls vaig treure en tota la nit de sobre els gorilets.

Aleshores torno a jugar jo al vuit. I va i surt el vuit però quan la bola estava dins fot un bot i es fica al 23, MERDA!!!!!!!

Aquí no hi ha àrbitre o que? que ha entrat!! Quina desgracia, allà estava la nostra partida. Decepció, això comença a avorrir, no s’acaben mai les fitxes, esta be mentrestant no jugues però quan comences a jugar es un rotllo això del casino.

No m’agrada, be una miqueta perquè veig que també hi ha violència com al futbol, el que passa que aquí si la lies darrera hi ha un pati molt gran i les hosties deuen anar que volen alla.

Següent partida, juga el Isidro al sanar un altre cop. I va i surt el zero. ara que? es parell o sanar el cero? Ara si que fa falta un àrbitre per decidir que es el cero.

El crupier retira totes les fitxes menys les del cero i les del sanar. Toma, sense àrbitre es veu que es sanar el zero mai ho hauria dit.

El crupier no se que fot amb la fitxa del Isidro i posa una al costat, senyal de que a tocat, el Isidro va agafar-la pensant que l´hi havien posat al costat per pagar-li i el crupier malcarat l´hi va fotre una bronca el cabron! vaja manera de tractar als clients! No vindrem mes a aquet casino.

Després ja vam perdre la concentració i la resta de fitxes i al carrer, foto de rigor baixant les escales espoliat dels 20 euros mes 10 de l´entrada i els de les escurabutxaques.. i cap a Niça.

 

Tot el viatge parlant malament del crupier malcarat, l´hi teníem que haver fotut una pallissa, encara que haguéssim rebut després al pati però que es això de fotre cop de basto als collons dels clients? però quina classe de xiringuito es això?

També comentàvem un que tenia entre els gorilets, un vell que a cada partida jugava 2 o 3 fitxes de dos mil eurazos!!! quefilldeputa! quina manera de tirar els calers i nosaltres de 5 en 5.

En fi ha estat be l’experiència però no crec que ho repetim, aquet joc l´hi falta un speaker que animi una mica el cotarro, es molt soso tot això, sort dels cops de basto que fan ambient.

By xxavigr

Travel planner y Blogger des de 2005, viatger incansable decidit a no quedar-se en un destí definitiu per el moment i que en aquesta nova etapa de la meva vida estic disposat a veure tot allò que em falta o fins em donin les forces.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.