1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  3. Archives

Publicat per taxidriver | 8 Set, 2006

2º dia.

Ens vam despertar tard, com havíem arribat a l´hora que vam arribar i no ens vam recordar dels despertadors, doncs jo em vaig aixecar a les 10.30 i el col·lega el vaig deixar dormir fins que jo m´hagues dutxat, venia de les altres vacances i estava petat.

Un cop dutxats i ben pentinats i amb el tiquet del parquímetre renovat, vam anar a fotre un cafe. Si si nomes un cafè o potser jo 2 però ni tenien croissants ni cap pasta per acompanyar, allo era una cafeteria i com a tal venien cafès i no croissants. Quin país deu meu!

Els nanos de la cafeteria eren del Olimpique de Niça i al veure´ns amb la samarreta del Barça van preguntar a veure si guanyaríem avui, evidentment que si era la nostra resposta.

Anàvem sobrats, victòria al apanyol a la supercopa d’aquí (o d´allà) pallissa al Bayern Munich…blanco y en botella que deia el butanito, leche.

Qui ens ho havia de dir. Cap a la Zafira a posar estelades al vidre i la del barça al costat i cap a Mònaco.

Cap el esdeveniment que tenia que ser l´epicentre de les nostres vacances.

Per sortir de Niça hi havia molt de transit i molta matricula ecspanyola, pero com ara son com son “las xapitas” no sabíem d´on eren. Solució; cotxe que veiem clàxon.

Desastre!! La majoria dels cotxes et treien la bandera del estanc i la del Sevilla, una plaga i els catalans que hi havien estaven per festes.

Ja començàvem a notar que l´afició que hi havia no era afició de final, era afició de Gamper mes aviat.

Eren famílies, que ja que els hi havia tocat l´entrada anaven amb dona i nens…gens supporters, en resum.

El transit anava in “crescento”,igual que els aficionats sevillans. Ja el col·lapse total va ser quan es ajunten els que surten de l´autopista i els que veníem per la carretera!!

Per fi entrem a Mònaco, primera botiga; Botiga de HUMMERS, segona botiga de marmols i tercera botiga Maseratti. Que ? Quin nivell eh? A tota Europa quan entres a un poble et trobes el lidl, dia(mosquetiers si es França)un formula 1,leroy merlin o Aki i un Carrefour o un Alcampo,cony aquí Mònaco van forts vam pensar.

El Barça ens va enviar un mail amb les indicacions per trobar el pàrquing del estadi, davant dúiem dos cotxes sevillans i un del Barça que anàvem fent tots el mateix cami, senyal de que duien les mateixes indicacions i vam passar del mail i els vam seguir.

De repent el cule dona mitja volta i diu que alla no pero nosaltres tirem i ens fotem de cap a un parquing que els preus tenen pinta de que quan tornem al vespre el milor sera dir que em perdut el tiquet.

Sortim fora i no estàvem al estadi, estavam al museu oceanogràfic de´n Costeau. A un lloc d´informació turística em faig amb un plànol de Mònaco i localitzem el estadi al altre costat del port de Fonteville.

-Nano algun desvio em fet malament, seguin els putos Sevillanos aquí estem.

Aprofitem per veure el museu però 11e per veure 4 lluços en gàbies, ni hablar! a part el tema era complicat allà, tot Sevillanos i a sobre cantant cançons d´aquestes seves tipo Sevilla tiene un color especial.. ja sabeu musica xarna per tot arreu, semblava la platja de Santa coloma(ocata).

Túnels un altre cop i apareixem al altre costat de la roca! increïble en un poblet petitíssim i enfilat a una roca han fotut un sistema de túnels i ponts que vas d´un costat al altre com si res, la veritat que han estat molt ingeniosos aprofitant al màxim el poc sol que tenen, i al preu que deu anar allà es per urbanitzar i les carreteres per sota amb 2 collons.

Vam seguir indicacions de pàrquings FC Barcelona i quan arribem a la porta ens diuen que no, per? nomes vips! El del públic en general eren unes altres indicacions i enseguida ho vam trobar.

El pàrquing esta a sota mateix del estadi, amb el tema d aprofitament del sol, tot el que es camp es pàrquing per sota i amb varies plantes.

Primera sorpresa, deixar el cotxe tot el dia allà sota el camp costa la friolera de 2 euros nomes!!! Estem a Mònaco?????

Un cop aparcat el cotxe donem una volta per els sotans del estadi, i darrera el pàrquing ens trobem uns passadissos que ens porten a una piscina olímpica subterrània!! i un pavelló de Basket subterrani!! També hi havia un restaurant i una pizzeria! quina obsessió per aprofitar l espai aquets tios.

Després de passar per uns passadissos que entraven camions a portar càterings aconseguim trobar el carrer i si son ells a la porta del estadi, la canterella de torn, les palmetes dels collons i una paradeta muntada davant del cartell del estadi. 4 o 5 neveres de campig, amb cognac, vinito, jamoncito i troitos de quezo. Un posava el vi l´altre el formatge i tots cantavam, bebian i jalaven.

Nosaltres amb problemes per fer la foto reglamentaria a la porta del estadi, perquè no surtis tota aquesta gent a la meva càmera.

L´estadi Louis II, si passes per davant, no sabràs que es un estadi de futbol (i menys si hi han sevillans amb neveres tapant el cartell).

Els seu aspecte es el de uns apartaments mes de la ciutat. Les rampes o escales que tenen els estadis d’aquí, allà ho decoren amb unes finestretes que semblen apartaments. No desentona gens amb ciutat.

Aquets sevillans deuen ser bastant limitats. A prop del estadi hi havia un Mcdonalds i un Carrefour i allà estaven tots, que així no es perden i sabran anar al estadi i vinga a cantar i cantar i mes cantar.

Després hi havia un coro allà, i al mig una amb la faldilla aixecada i la cara en trance ballant i tots foten palmes, no podíem passar, l´hi dic al Isidro sigueme! i per el mig!! Tots mirant-nos malament i jo mirant a la tia que ballava amb una cara com dient que pallassa que ets. Però no responien a provocacions estaven tots en trance amb les seves palmes i càntics.

Tots aquets del mcdonalds, uns 2000 per lo menys, no es van assabentar que a sobre del carrefour tenien el museu de la moneda a Mònaco, el museu del automòbil, i el museu naval.

El de la moneda ens va tancar però al del automòbil si vam entrar, una bona col·lecció de cotxes de totes les èpoques i nivells, des de el cotxe de les viudes a un lamborghini o rolls o cadillacs o cotxes antics com hispano suiza….molt digne la col·lecció de cotxes.

 

Al museu de la moneda vam preguntar per aconseguir una moneda de cada dels euros de Mònaco i merda. No en hi han en circulació, nomes els venen atenció!!, Monedes 1 de 2euros 1 de 1euro 1 de 50 cts 1 de 20cts 1 de 10 cts 1 de 5 cts 1 de 2 cts i 1 de 1 cts al mòdic preu de 400eurazos!!!

Tots els encàrrecs que duia el Isidro a tomar per el sac. Als bancs el preu es el mateix. A les tendes de Souvenirs tenen una versió reduïda amb 5 cts 2 cts i 1 cts per nomes 40 euros.

Després del susto a dinar, no vam poder veure el canvi de guàrdia per dormilegues. Vam caminar una miqueta i vam trobar una pizzeria que nomes hi havia culers, menys 4 en una taula però es comportaven.

Càntics blaugranes per fi al dinar!! tornem a ser a una final Europea i no a la feria d´abril que dúiem tot el mati. A part dels càntics típics de Figo muerete, o 1899 neix el club del meu cor….olelel olalala ser del Barça es ….El càntic que em va agradar mes va ser un que cantaven els de una taula, cada cop que passava una rossa i era així; lluvia de potes, xoxo morenote lluvia de potes xoxo morenote

El dinar va estar be, vint i tants euros per cap i ben menjats i ben beguts. Quina nyonya continua visitant.

Mentrestant dinàvem, va passar per l´altre vorera un nano amb un dels indicadors del camí al estadi, aquet des de la vorera d´enfront amb els seus càntics va revolucionar tot el restaurant.

Aleshores el Isidro culo veo culo quiero, doncs volia un indicador del estadi. Davant nostre en un poste hi havia un, nomes tenia una pega que el Isidro no va veure i tots ho veiem, que hi havia un urbà al costat. Se´n va tot content agafar-lo i l hi va fotre una bronca el guardià…però ja el va deixar mig desenganxat per mes tard recollir-lo.

Després del dinar vam anar cap el castell dels Princeps de Mònaco i nomes començar la pujada un altre cartell.. aquet al costat tenia una comissaria de policia i el Isidro un altre cop cap el cartell i aquet cop GOT IT!!!

Ja en teníem un faltava un altre, pero aquet cop va ser pitjor, els de la comissaria no es van enterar però una dona que passava per allà ens va fotre la tabarra, tota la pujada del castell, que si estàs en França i esto no tienes que hacerlo, que si eres un ladron, que vaya…el marit mort de vergonya i jo l´hi deia a la senyora si que es un ladron, a mi me ha robado el mexero i eso que acaba de salir de la carcel. Però ella erre que erre tota la pujada, i encara a dalt l hi va tornar a dir ladroon, eres un ladron.

Joder quina perrera la tia, pobre marit, si aquets a cartells son de cartró i els tiren després del partit i es un record 10 vegades mes petit que el cartell que vam portar de Saint Dennis.

 

By xxavigr

Travel planner y Blogger des de 2005, viatger incansable decidit a no quedar-se en un destí definitiu per el moment i que en aquesta nova etapa de la meva vida estic disposat a veure tot allò que em falta o fins em donin les forces.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.