1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  3. Archives

Ens aixequem ja recuperats de la “papa” de dos nits anteriors i a visitar Sofia, ja ens queda poquet per veure i el que hem escollit veure aquet mati son els estadis de futbol de la ciutat, tot i l´intent fallit de la nit anterior de veure el estadi nacional.
Tenim localitzats varis estadis a la ciutat, tots bastant distanciats d´un a l´altre,tenim el del Levsky, el del CSKA, el del Lokomotiv i el del Slavia.
Primer visitarem el del nostre rival el Levsky Sofia.
Agafem un taxi i tenim la sort de viatjar amb l´unic taxista de Sofia que parla angles, un angles molt seu però angles.L´hi expliquem la nostra intenció i ens porta cap el camp del Levsky, per arribar- hi vam travasar barris que a mi em recordaven la mina o polígon Gornal.
Arribem al estadi, estadi????? allò es un campet!!! no m´estranya que juguin al estadi nacional, tot i que hauria tingut ho seu que jugar aquí!!
Les grades des de fora eren una muntanyeta de gespa.
La seu social del club no esta alla, si no al centre de la ciutat, al costat d´on era l´hotel del Barça.
Com el barri aquet estava a can collons vam parlar amb el taxista que ens esperes i ens portes a un altre camp. A mes ens va fer d’intèrpret per intentar entrar a veure l´estadi però la negociació no va fructificar.
Total marxem, estem casi una hora per travasar Sofia i arribar al camp del Slavia
Allà el taxista ens ha d´abandonar, te un viatge concertat, ens diu que el truquem d’aquí a una hora, a veure si ha acabat i ens recull, el temps que podem trigar en visitar l estadi aquet.
Aquet camp em recorda el camp del Alella, on jo havia tingut grans tardes de gloria.Ens apropem cap a la porta a veure si podem entrar, no sense primer fotos de l´entrada i no podem passar, hi ha com unes oficines, intentem veure alguna cosa des de el pàrquing…i ens surten 5 “musculitos” i ens comencen a controlar amb to amenaçador.
Per suavitzar la cosa els hi preguntem si podem veure el camp i gairebé sense mirar-nos ens diuen que no. I es planten davant la entrada del estadi, els hi anàvem a fer fotos, ho macos que estaven tots allà fent el fatxenda però millor no.
Total, ens quedem tirats en un dels barris mes pobres de Sofia, sense taxis i en mig de barraques, amb la peazo càmera del Isidro, com a caramel per a qualsevol desgraciat que s´apropi.

Marxem d´aquet descampat
Després de caminar una miqueta trobem una parada de taxis, com totes pleníssima de taxis, ens toca un Hunday Atos, havíem vingut amb un clio.
Aquet taxi es conduit per una roseta d´uns quaranta i pico anys que no callava, però nomes parlava búlgar, nosaltres provant angles, francès, ecspanyol, català i res, ella xerrant i en Búlgar i després de cada frase reia al veure que nosaltres no enteníem res i també ens feia riure, si al anar havíem trobat transit, al tornar mes encara.
Vam veure l’únic edifici modern d aquella àrea, el Hilton
també vam veure coses de tal com es Sofia.
I al final s ens van treure les ganes de seguir veient mes estadis, total perquè no ens deixin entrar.. millor anem a veure la zohra al restaurant happy.

By xxavigr

Travel planner y Blogger des de 2005, viatger incansable decidit a no quedar-se en un destí definitiu per el moment i que en aquesta nova etapa de la meva vida estic disposat a veure tot allò que em falta o fins em donin les forces.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.