1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  3. Archives

L’últim dia, que nomes era un mer tràmit d’anar de Munic a Karlsruhe a agafar un avio, es va convertir en una odissea de 26h,tot es va espatllar de mala manera.
Tot va començar el dia que marxàvem. Ens vam aixecar amb temps per anar a Karlsruhe on sortia l’avio que esta a 277km. Per dins de Munic ens van fer una foto la policia de tràfic per anar a 79 quan s’havia d’anar a 50. La multa sent estranger la tenies que pagar al contat 120 eur i ja no ens quedava pasta en efectiu.
L’hi donem la Visa del Isidro i diuen que ells no tenen maquina per cobrar, que anem a un caixer, però l’Isidro no te numero secret de la targeta i aleshores diuen que ens esperem a les 8 que obren els bancs.
El banc va obrir a les 8.30 i no ens ho va fer, deia que anéssim a un banc que es diu Hypo que son qui ho fan, anem i aquet obria a les nou.
Vam tornar a veure a la policia perquè no marxessin amb la meva documentació i esperessin a que tinguéssim la pasta.
A les nou, quan obre l’altre banc ens diu que no, que hem d’anar al Santander de Munic i ens dona l’adreça.
Anem al policia a Explicar-li i diu que ell coneix el banc i es molt difícil arribar, que marxem sinó perdrem l’avió, que ja hem fet tot el possible per pagar i que marxem amb un bon record d’Alemanya.
Comencem a corre a mes de 190km/h per arribar a Karlsruhe a temps, ja havíem perdut dos hores.

L’embarcament de maletes tancaven a les 12.05pm i vam arribar a 12.07pm,total,amb tots els paquets cap al avio i ens diuen que no, que amb tantes bosses ni hablar.

Que ho posem tot dins una maleta. El Isidro i jo ens vam fotré a sobre dos texans,4 samarretes del Barça per buidar la maleta, roba bruta a les papereres i tornem i diu que no que encara portem masses bosses i massa pes.

Trèiem mes coses fins que aconseguim que tot pesi 18kg però dúiem unes gerres de cervesa de Munic a una bossa encara. Ens van fer agafar una bossa dels de la neteja i fotreu tot allà dins i així duríem una bossa nomes.

Ok anem a entrar i ens diu que no, que amb l’ordinador passem dels vint kilos i no pot ser.

Aleshores jo m’encaro amb un d’ells preguntant si l’avio s’enfonsarà per un quilo mes? que al únic lloc que ens passa això es a Alemanya que a la resta d’Europa per un quilo mes o un quilo menys no passa res, que son uns caps quadrats incapaços d’improvisar res, va vindre la policia i tot.

Per un kilo deixar dos persones en terra,ja els hi val.
Ell deia que havia anat a Alacant i també passa el mateix, m’estranya que et deixessin entrar al nostra país a un girat com tu.

Be, tirem mes coses i quan anem a entrar ens diu que el vol esta tancat i que no podem entrar, que hem perdut el vol.

La policia atenta a la nostra reacció i vam passar de tot, nomes l’hi vaig dir en angles “tu guanyes fill de la gran puta”

Apa paperera a paperera recollim roba.

Anem a una botiga de Last minut avia’m si tenen algun vol per avui a BCN i en tenien un des de Stuttgart a les 16.00h, si llogàvem un cotxe arribàvem a temps però ens va semblar car i vam anar a un lloc d’Internet a buscar algun vol mes barat, però vols per el mateix dia a Internet impossible trobar-los.

Amb el temps que haviem perdut ja no arribàvem al de Stuttgart.

Anem a informació del aeroport i una dona molt amable ens va ajudar a buscar solucions.

Vam mirar un tren a bcn però la multa pujava + de 600e ,res, descartat.

Desprès ens va trobar un altre avio des de Stuttgart via Paris, sortia a les 6. Ens diu si agafeu un taxi arribeu a temps a Baden Baden a agafar un tren que hi ha a Stuttgart i arribeu.

Ens dona el telfn d’una agencia per anar fent la reserva dins el taxi. El taxista ho va sentir i va anar tot el viatge a 30km/hora per si perdíem el tren portar-nos ell a Stuttgart, fill de puta ho va aconseguir, vam arribar tard al tren i estàvem al costat, el volíem matar al puto taxista, mai ho faria jo treballant això.

Vam passar de tot ja i anem amb tren a Stuttgart,primer un tren cap a Karlsruheuna hora mes tard. I després un a Stuttgart

Al arribar allà,metro cap al aeroport i arribant al aeroport ens trucar la noia de l’agencia que a on som i ens quedem sense bateria al mòbil.
Un cop al aeroport,comencem a buscar a aquesta noia però impossible, al final trobem un endoll, carreguem el mòbil i la truquem i ens diu on es. Anem i l’avio ja havia marxat.
Aleshores ens comença a buscar vols per l’endemà per uns 250 eur. Però al endemà ja podíem trobar un Ryanair per menys, a nosaltres el que ens interessava era sortir aquell dia de Alemanya.
Anem a un punt d’Internet del aeroport i contractem un vol de Frankfurt hann a Girona per 4 duros per l’endemà a les 6 del mati.
Al aeroport aquet de Frankfurt hann nomes es pot anar per carretera, no hi ha tren. Anem a llogar un cotxe i la Visa diu que prou, que ja no dona mes, que per la fiança del cotxe no arriba ja.Ara si que l’hem feta bona, tenim un vol a can collons i no tenim com anar-hi, ni pasta. En efectiu ja ens quedaven menys de 50eur
Anem amb metro a l’estació de Stuttgart i aconseguim que un senyor molt amable ens busqui bitllets per arribar a Frankfurt( amb la visa, aqui si funcionava) i desprès ens explica com arribar al aeroport aquell amb un autobús a les 3 de la matinada. Estàvem ben petats i farts
Ok agafem 3 trens per arribar a Frankfurt, un a no se on,l’altre a Manhein i l’últim venia en retràs,ens ho va explicar el net d’un immigrant espanyol i ens va anar traduint la megafonia,per fi i a mitja nit apareixem allà,plovent a sac i apa a l’estació com uns homeless esperant les 3.
La pasta que tenim l’invertim en sopar i en guardar per l’autobús i a les 3 per fi agafem l’autobús cap a Frankfurt hann que desprès d’una hora i quaranta-cinc minuts arriba a lloc.
Anem de cap al check-in i ens diuen que em de pagar 20 eur cada un de no se que, anem a la finestreta que ens diuen i la targeta aquí diu que no, amb els trens diu que si i aquí ja deia nein.

I no ens deixen pujar al avio sinó paguem.
L’hi fotem un rotllo i els hi expliquem tot el que ens ha passat,nque sinó ens deixen pujar al avio ens quedarem a viure a Frankfurt hann,nque no tenim mes pasta, que hem de pujar al putu avio. No sabeu com de difícil es convèncer a algú en angles.

La tia l’hi fèiem pena i anava a accedir però el cap que tenia al costat l’hi diu Nein nein, fill de puta!!
Ja ens veiem allà tirats i la tia d’amagades ens diu, si em porteu un numero d’una visa, d’un familiar o un amic encara que no estigui ell aquí us ho passo.
Truquem al germà del Isidro i ens dona el seu numero de Visa i ala passem per fi cap a dins.
Teníem les maletes embarcades i nomes dúiem a sobre les bosses amb les gerres i les càmeres i pc. A mi em va pesar 6kg i pico i a ell 11kg,ja hi som, nein.
L’hi agafo jo la càmera perquè ell tingues el pes que diuen i el policia es va fotré fet una fera, que això no ho podíem fer i menys davant ell.

Quin país de girats. El tio es va fotre molt histèric, jo l’hi deia que anàvem junts i no atenia a raons, però a tu que mes et dona qui porti la càmera idiota?- i ens fot fora, fora de la cua, vosaltres no voleu.

No entenia res jo, el volia matar, el Isidro gairebé l’hi escup a la cara, un caos.
Ens tornem a fotre a la cua i ja ens esperava el fill de puta. Quan ens quedaven 3 persones per arribar a ell, surt una tia cridant Girona Hola Girona hola!!
Els hi faltaven dos passatgers per l’avio i érem nosaltres, ens van fer passar davant tothom saltant-nos el control del idiota aquell i cap al avió, amb un gesto amb el dit que no l’hi va agradar gaire.
L’avio ja estava tot ple, nomes faltàvem nosaltres i ens va fer anar corrent per la pista, plovent a sac entre mig d’avions amb un cotxe de seguretat al costat dient-nos quin era el nostra avió i per fi vam pujar i vam volar cap a Catalunya.
Al aeroport de Girona teníem que treure el cotxe del Pàrquing i al visa a Alemanya no funcionava.
Doncs la posem i aquí si que funcionava i vam recuperar el cotxe.
Ja veieu si van passar coses en 24h de bojos.
Quins nervis!! Quin país de girats, mai mes torno allà ,tant maco que era, que vagin a cagar.
De moment suposo que ens han fotut en l’aire el viatge a Chelsea, perquè ens han fet un forat al pressupost del partit següent i a part ens han tret les ganes de viatjar durant uns dies, com a mínim fins a Roma.

By xxavigr

Travel planner y Blogger des de 2005, viatger incansable decidit a no quedar-se en un destí definitiu per el moment i que en aquesta nova etapa de la meva vida estic disposat a veure tot allò que em falta o fins em donin les forces.

2 thoughts on “MUNIC 5e dia”
  1. Collons, jo vaig perdre un avio a Galsgow, vaig arribar a BCN 15h desprès i em va semblar una odissea….Déu ni do lo vostre!!!
    Ànims i a per el proper desplaçament!!

  2. Companys sou mítics!!!

    Ànims i força per tirar endavant….realment lo vostre és sentir els colors!!

    Salut i Barça!!!

    Jaume

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.