1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  3. Archives

.

 

Publicat per taxidriver 20 Abr, 2006


Dies 17,18,19.

Ja hem tornat de Milà, quina passada de viatge i que intens que ha estat tot. 
Feia molt de temps que no em sentia tant feliç fent coses com fent aquet viatge. Potser perquè tot a la meva vida des de fa molt de temps era rutinari..
Però gracies aquet viatge començo a veure-li la punta al rotllo d´estar separat, em sembla que m’agradarà això d´estar separat.

Camí de Milà

El dilluns vaig plegar a les 6 de treballar i tenia que dormir una mica per marxar al migdia però els nervis van poder amb mi, vaig ser incapaç de tancar un ull, semblava un nen petit la nit de reis, increïble!!i 40anys!!
A sobre em van recollir l’Isidro i el nano amb el que vam contactar al taxi per repartir despeses, mitja hora tard. Estava histèric, vam enfilar l´autopista i cap a Figueras a recollir l´altre nano que venia amb nosaltres.
Que guapo un taxi de Barna, ple de bufandes i cap a Milà a veure el Barça.

La jonquera

La primera parada la vam fer a la Jonquera, a fotre´ns un menú a un restaurant que jo parava temps enrere quan duia el tràiler.
Volíem fer un menú per si els preus eren exagerats a Milà i tenim que menjar entrepans allà, em vaig fotre uns musclos i una botifarra a la brasa bestial, postra cafè … i marxem.
Primer vam parar a un estanc a comprar un cartró de Winston per mi i no se que per l´Isidro, hi havia una cua d´escàndol, dilluns sant i ple de francesos comprant tabac, com al seu país era festa.
Tinc moltes ganes de recordar tots el detalls d´aquet viatge per poder-lo recordar durant molts anys. 
Altres viatges amb el Barça també han sigut molt intensos i per aquet motiu amb els anys acabes recordant nomes el partit, perquè passen tantes coses en 2 dies ..
El Isidro al taxi te un peazo equip de musica amb tele,dvd,mp3..una canya, i jo vaig portar molta musica dels 80´s i ell dvds de musica dels 80´s i els nanos també van portar musica.
Els nanos molt valents d´anar amb 2 paios de 40 anys sense condeixi’ls de res. Però anaven la mar de tranquils i participant de la conversa i de tot.
Tothom ens mirava a l´autopista francesa, com canta poc un taxi groc i negre i a sobre amb bufandes penjant. 
Jo anava sense dormir encara que ho vaig intentar però res impossible.

Primera parada

Passat Arles vam parar a una àrea de servei que jo ja coneixia dels meus viatges a Itàlia amb la família, una molt gran i molt neta i amb tot tipus de serveis, com casi totes les franceses, però a la zona sud de França n´hi ha moltes de brutes.
Ens vam fotre cafè i endavant, ja era fosc i ens entrava la presa d´arribar però dúiem un bon ritme tenint en compte que havíem sortit de la Jonquera a les 6 de la tarda, sense adonar-nos estàvem a Cannes, desprès Niça i enseguida Mònaco. 
Ja quasi estàvem a Itàlia, des de que havíem parat a Arles duia jo el taxi, molt be el Toledo, no n´havia dut cap i prou be anava.
Vam decidir sopar un cop entréssim a Itàlia, però a la primera àrea no perquè es on es para tothom, la segona nomes tenien croissants, la tercera tancada, i ja començàvem a patir perquè no soparíem però per fi vam trobar una oberta amb Autogrill i va ser la nostra.

Segona parada

Nomes baixar del taxi ens vam trobar un tio que duia una samarreta del Barça i deia que anava tot sol cap a Milano amb 2 collons! que no l´importava anar sol perquè acabava d´arribar d´un viatge per Brasil tot sol també durant un mes i mig. quina vida també no?
En els Autogrill nomes tenen, al menys a aquelles hores paninis. 
Jo tenia mal record dels paninis, l´única vegada que havia menjat era a Roma en un lloc de carrer i estaven dolentíssims. Però sorpresa, estaven de mort, ens em vam fotre un parell coca cola i cafè i endavant un altre cop.

Últim tram

Desprès de l´espectacular autopista feta per el Mussolini, que es un pont, un túnel, un pont, un túnel, un pont un… i així durant 160km per superar els Alps quan desemboquen al mar de la Liguria.
Espectacular, llàstima que fos de nit i els companys de viatge que no l´havien vist mai i no la poguessin gaudir.
En tot això els nanos començaven a dormir-se i nosaltres anar tirant. Vam decidir dormir en un àrea de servei a prop de Milà per poder-nos rentar la cara al mati.

Al arribar, faltaven 35km per Milà, vam fotre un altre cafè i al mirar al mapa vam veure que en el tanganziale oest(ronda) de Milà hi havia àrea de servei també i vam dir saps que? i si ens hi fotem i així ja som dintre de Milà per si costa entrar al mati.

I cap a dins però un cop a Milà, en comptes de buscar l´àrea de servei vam buscar San Siro, no ho vam poder evitar, els dos nanos es van despertar arribant a la ciutat i també el volien veure, eren les 3.30 de la matinada quan vam veure SAN SIRO!!!!!!!!!!!

Arribada a San Siro

Estadi impressionant per fora, tot il·luminat, no com el nou camp que no hi ha ni una llum per la nit, una passada. 
Ens vam fer fotos i vam començar a cantar; olele olala ser del Barça es el millor que hi ha olele olala fins que vam despertar a tots els que estaven vigilant l´estadi però no ens van dir res vam fer la volta veient-lo de tots els angles i per fi vam aparcar davant mateix de San Siro per dormir.
Els 2 nanos com ja havien dormit una mica van passar i se´n van anar a veure la ciutat! 
5.20m de la matinada i marxaven i nosaltres vam dormir, be intentar-ho, al final ens vam fotre una dormidina que duia un dels nanos i a clapar.
Ens vam despertar a les 10.30 rodejats de molt de transit, de tramvies carregats de gent del Barça i atontadisims, una canya!!
Vam trobar un lloc de cafès a prop i ens vam fotre un cafè tantttt bo, que vam repetir i tot,(com l anunci, que raro en casa nunca toma una segunda taza).
Desprès amb el cotxe 500m mes hi havia una benzinera que ens vam rentar dents i cara i cap al centre amb el nostre taxi.

Dels que anàvem jo era l´únic convençut de que guanyaríem, els demes em deien no et facis il·lusions, recordat d Atenes.

Visita a la ciutat

La veritat es que Milà es una ciutat molt facil de visitar, per dos motius; No te gaire a veure i el que te es tot ben a prop.
Al centre vam aparcar a prop del castell Sforza i a prop també del Duomo, 
A pagar per aparcar però fins les 12 de la nit teníem pagat.
I a peu cap el Duomo, i els primers que ens trobem els 2 nanos, acceleradíssims.
Havien jugat un partit de futbol contra uns de Milà i s´havien jugat les samarretes i havien guanyat.
Ells ja havien vist el castell i no se que mes i anaven cap el Duomo però es van parar en un McDonald’s i nosaltres vam seguir que encara no havíem vist res.

Piazza del Duomo

Van anar primer a la piazza del Duomo i ja es veia gent del Barça.
Vam entrar a la catedral guapíssima e immensa, diuen que van trigar 600anys en acabar-la, per aquesta regla de tres a la sagrada família l´hi deuen quedar uns 400 anys per acabar.

Duomo

El Duomo es la catedral mes gran d’Itàlia i una de es mes grans del mon. Nomes van trigar 600 anys en acabar-la, van començar el 1386 i van acabar la passada dècada dels 60s.

La nau central te una alçada de 45mts. L´edifici esta fet en maó i recobert en marbre rosa.

Al sortir vam entrar a una botiga FUTBOL TEAM es deia, just darrera el Duomo, ple de equipacions de equips del Scudetto. 

Sobretot Juventus, Inter i Milan però samarretes de tots. 
Jo vaig comprar una de la selecció italiana per el meu fill 70euros,com aquí a les botigues oficials mes o menys.
Milà quina passada de viatge

El sostre del Duomo

Al sortir vam pujat a dalt del Duomo (6euros)val la pena molt guapo. 
Vam veure la madonnina, l´estàtua mes alta que tenen allà dalt molt guapo de veritat. Al 1762 la van elevar fins a 108mts d´alçada.
Milà quina passada de viatge
Però quan estàvem a dalt ja se sentien molts càntics a la piazza del Duomo, lallalallalal futbol club baaarcelonaallaalaalall. Cagun l´ou tothom ja havia vist el que s´ha de veure de Milà i començava la festa, eren les 13.ooh.
Milà quina passada de viatge
Milà quina passada de viatge
El himne del Barça ressonava per tota la piazza i per el Duomo, la gallina en piel que deia el Cruyff.
Joder quina ànsia d´anar cap avall…vam baixar i vam estar una estona allà i vam anar a dinar a una trattoria.
Milà quina passada de viatge

 

Alguns dels viatges fets seguint el Barça; aquí

 

 

By xxavigr

Travel planner y Blogger des de 2005, viatger incansable decidit a no quedar-se en un destí definitiu per el moment i que en aquesta nova etapa de la meva vida estic disposat a veure tot allò que em falta o fins em donin les forces.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.