1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  3. Archives

Varem entrar al camp dels últims i tot estava a petar.Vàrem intentar posar-nos junts amb els col·legues de Gelsenkirchen però allò era un desastre. gent que tenia la seva cadira, gent que no estava la seu lloc…Els Stewarts donant per el sac com sempre…

Al final els vam deixar i vàrem intentar trobar la nostra cadira, missió impossible i mes si busques al lloc equivocat.

Tampoc estava per cadires, una semifinal de copa d´Europa, a Old Trafford, resultat sense decidir.. que collons feia jo assegut.

El futbol es per estar de peu, assegut al liceu però no al futbol, o sigui que ens quedem a les escales.

El partit va començar be per el Barça, la pressió ambiental no els podia, semblava que aniríem a Moscou.Sorprenentment els nostres jugaven be, en Cristiano Ronaldo un bluuff, com al Camp Nou.

Una errada, en el rebuig de Zambrotta, va suposar la fi d´un somni, a Moscou ja no ens esperava ningu.Despres va apareixia la desídia habitual d’alguns “jugadors” i tot perdut.

Quan va marcar el Man United, em vaig quedar fatal, clavat al meu lloc, molt fet pols, pensava que em donava alguna cosa.

Hi havia gent al voltant que em miraven amb cara de preocupació, com si estigues a punt d´un infart o similar. Miro al Isidro i també tenia molt mala cara, però si la gent es preocupava per mi, com deuria estar jo, poc a poc vaig anar reaccionant.

Mala llet tu, al menys vàrem tindre una eliminació digne, molt mes digne del que deien les previsions.

Al acabar l’historia de sempre, engabiats allà fins que a la police l´hi doni la gana.

Al cap d’estona, surten els senyorets de tribuna per el costat de la gespa i al final nosaltres, la plebe.

Sortim, despedides amb els col·legues…i apa Let´s walk per trobar el Metro, els Stewards ens varen indicar be i va ser fàcil.

Per el camí un català, em pregunta per el metro, se´ns va apuntar.

Ens va explicar la seva odisea de viatge, com es pot organitzar tant malament un viatge??

Fa anys i anys que organitzo viatges i en tots aquets anys mai he programat ni el 10% de les tonteries que ha programat aquet en un sol viatge.

En fi, era el seu viatge, però una cosa basica es comprovar totes les combinacions, de trens, busus etc…,nomes un exemple, aquella nit, aquet aniria a dormir sobre les 5.30h si trobava taxi al arribar on tenia l´hotel, la seva explicacio…jo vaig mirar al mapa i estava a prop…2 trens de matinada per anar a dormir.. i al arribar 12km en taxi…un Crack!!

Això si, amic del Arbeloa i al endemà estaria a la segona semifinal a Stanford Bridge. Si arribava a temps, es clar.

La cua del metro molt mes caòtica que la del camp d´Ibrox a Glasgow, aquí el mes llest entrava abans..

A la cua del metro uns em volien comprar la bufanda del Barça, ni hablar, si voleu la canviem…fet!!!! ja tinc la bufanda del United.

El metro a petar, però ni els de Manchester sabien ben be on parava, hi havia dos possibilitats, i al final baixem a una estació cèntrica de la city i comença a ploure un altre cop.

Cap l’estació, a agafar un Manchester cab. El tio, un paki, es feia el boig, com si no sabes que veníem del futbol.Potser es pensava que la integritat del seu taxi estava en joc. I jo que quan em pugen els rivals aquí a Barcelona, els hi foto canya per crear ambientillo, frases com vaja pena d´equip teniu, i per aquet equip ens heu fet perdre el temps, o per aquets viatgeu tant…Futbol es futbol…

L´Isidro ja ho diu, que un dia em rebentaran la cara o el taxi jaja.

Taxi fins el nostra cotxe i no recordo ni si vàrem sopar o vàrem fotre alguna birra al centre, la veritat es que no hi havia molt d´ambient, recordo que al arribar al hotel, el recepcionista estava mes amable del normal amb nosaltres

By xxavigr

Travel planner y Blogger des de 2005, viatger incansable decidit a no quedar-se en un destí definitiu per el moment i que en aquesta nova etapa de la meva vida estic disposat a veure tot allò que em falta o fins em donin les forces.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.