Derrotats per el proper campió d´europa, abandonem aquesta ciutat de currants i mítica per el seu futbol i d’innumerable grups de musica que han sorgit d’aquí.

Diem adeu a un hotel on hem estat be, net, ben situat..no eren mala gent.

Esmorzem i comencem a tirar cap a Stansted. Aprop de London, d´aquí marxarem cap a casa però primer ens queda una missió per complir i serà a Birmingham, ciutat on va néixer el grup musical de la ELO i on hi han tres equips de futbol, el Birmingham, West Bromwich Albion i Aston Villa.

Aquets dos últims els recordava jo de petit per haver-se enfrontat al Barça en copa de la Ueffa.

A part el Aston Villa ens va guanyar una supercopa d´europa.

Aquet últim sempre m’havia agradat com equip, la garra que demostraven els equips anglesos als anys 70,ells ho portaven al màxim exponent.

També hi ha partits, que sense saber perquè i no sent importants, els recordes mes que altres.

El partit de Ueffa contra els Villans,el recordava,haber-lo vist asentat amb el meu pare al menjador,el veiem en blanc i negre i em feia molta ilusio veure aquet estadi.

Jo recordava que aquet camp era a prop de l’autopista, ho recordava de passar altres cops.

Entrem al ring road de Birminghan i comencem a estar atents avia’m on el veiem, però de seguida apareixen cartells de Villa Park i als pocs kms (or miles) es comença a veure la figura d´un estadi angles, mític, molt mític.

Seguim indicacions i arribem.

Tipical english estadium!! Manté tot l’encant del futbol angles.Però pinten bastos, totes les portes es veuen tancades, em sembla que ens conformarem amb la botiga.

De repent una porteta, s´obre, s´obre la nostra oportunitat. Un tio molt semblant al capo de a formula 1 surt d´alla. Ara o mai. Anem a jugar amb el tema sentimental a veure si traga.

-hey man!!

-can I help you?

-of course man

L´hi expliquem que venim de bcn, que tornem d´Old Trafford, i que volíem saber si es possible visitar l´estadi, que per nosaltres aquets estadi el tenim mitificat des de petits i es un orgull poder ser-hi, i ens encantaria si ens deixes entrar a veure´l.

Era segurata, pero no com els d´aqui. Aquet home era segureta d´una cosa seva ,ell estimava el que vigilava.

Ho consulta per radio si ens pot ensenyar l´estadi i l´hi donen l´ok!!! Dir que vens de Barcelona i vols veure l’estadi sempre els omple d’orgull, que algú que ve d´un estadi tant gran com el nostre, s’interessi per el seu.

Obre una porteta, caminem un passadís i nois!! La gallina en piel!! We are in Villa Park!!!Got it!!

Increïble, camp angles, angles…grades empinades. colors del club a les cadires..aquell blau cel tant maco..olor a futbol per tot arreu..com sempre jo haig de quedar-me amb ell parlant, escoltant totes les explicacions que em fan sobre l´historia, remodelacions que ha patit l´estadi, recordant el partit aquell dels 70 i com a tots els estadis el moment frikie, I had been years ago in Lloret!!

Vàrem xerrar molt i l´Isidro de mentre anava voltant per l´estadi fent fotos atots els detalls del estadi.

Ens vàrem fer amics aquell home i jo, be,a tots aquets vigilants me’ls faig amics, ells estimen el futbol, adoren el seu equip i es fàcil fer-se amic meu.

Ens volia ensenyar els vestidors i va preguntar per radio si hi era el jefe, i si hi era i no va poder ser. Pero el company que treballava a oficines era amic seu i va parlar amb ell perquè ens deixessin passar i ensenyar-nos una maqueta de com era l´estadi fa mes de 100 anys, impressionant de veritat.

Sortim de veure l´estadi, anem a oficines, a veure si ens deixen passar? i ja ens esperava a la porta un altre seguretat que ens va deixar sols amb la maqueta.

Va ser tot molt maco de veritat, thanks villans!!

Després al megastore, samarretes, scraft i comencem a acabar el nostre viatge amb l’objectiu acomplert.

Enfilem autopista cap avall, dinem a un àrea de servei l’últim tikka chicken i som-hi.

Al arribar a l´alçada de Luton, obres!!Cua increïble, no ens movíem ni de conya, i l´hora del vol s’apropava, ens entren els nervis i a mi se´m acut fer camp a traves per arribar a temps, carreteres secundaries i sense coneixer res, rodegem el nord de London per la campinyià anglesa i per fi just in time, we are in Stansted.

Allà va començar el mal rotllo, el cabron del rent a car, ens examina el cotxe i veu un cop a la roda que ja hi era, no era pas nostre, L´Isidro l´hi diu en castellà que això ja hi era i ell contesta malament, que ell nomes es un turista i te que parlar amb angles, que ell no te cap obligació de entendre’l

-que dice?

-que es un puto ingles, i que es un estupido (ben clar, perquè això ho entengués)i que no tenien educacion i no quiere entenderte.

Això el va irritar. Com pretenia jo, al angles aquest i ens va tindre l’hòstia de temps fent papers i tocant els ous, al final vàrem tindre que pagar una roda nova.

4 canvis d’impressions desagradables amb l’imbecil aquest i a corre que anem tard.

Check point tancat, apareix un paio i l´hi donem els papers per el vol i com sempre per variar, amb ryanair, ens falta un paperet per pagar, corre corre fins l´altre punta del aeroport a pagar-ho, tornem després d´una cua llarguíssima per pagar, el tio apareix i ens donen els bitllets.

Corre corre un altre cop cap a la gate, xocant amb la gent, que perdíem el vol.

Vàrem xocar amb molt fans del Rangers, que marxaven a Florència per la semifinal de la Ueffa, good Luck tomorrow!! Friends!!

Va estar be la carrera que vàrem fer, uns altres del Barça ens perseguien a la carrera també, arribem i encara no havia embarcat ningu. Joder!!tant corre!!

Per fi seiem al avio, icap a Girona airport, tot el vol com sempre, repassant fotos, vivències i planificant proper viatge.

xxavigr

Travel planner y Blogger des de 2005, viatger incansable decidit a no quedar-se en un destí definitiu per el moment i que en aquesta nova etapa de la meva vida estic disposat a veure tot allò que em falta o fins em donin les forces.