1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  3. Archives

La nit anterior de marxar cap a Manchester els nervis eran molt grans.Estaria a una semifinal de la copa d´Europa al mitic Old Trafford.Estadi que ha vist jugar jugadors com Bobby Charlton, George Best…
Total que de dormir res, tot just 4horetes,nomes.
Al final agobiat a casa truco al col·lega..marxem? si tio si, que no he podido ni dormir.

Marxem cap a Girona airport, parlant del viatge, del partit, de com ho farem per Moscou.
Parem a una àrea abans d’arribar i també para el Safety car de la Formula 1,mal presagi?

No se, arrivem al airport i nervis ja. Com sempre Ryanair, et fan anar a la taquilla a pagar algun pico que no has pagat segons ells, uns manguis.
Cap a munt i com sempre botella de Whisky i cap al avio.
Al costat del nostra avió, l´avió de la formula 1,habiam qui arriba primer?
Un cop dins l´avio seguim xerrant de futbol, al meu costat hi havia un matrimoni angles, ell amb castellà nomes sabia dia hijosdeputa del manchester,1-2 deia, com a detall la seva esposa(avui potser ex-esposa)era del Manchester.
Quan van passar a vendre cafè ja es va animar la conversa, els xorrets de whisky anaven de bolit, la conversa començava a agafar camí de conversa de tasca.
Al baixar van deixar entrar a la cabina del pilot al Isidro, com als nens.
Total que arribem a Blackpool amb un puntillo considerable, agafem el cotxe de lloguer i comencem a conduir al reves, la putada mes gran de conduir al reves es el retrovisor del mig, que quan aixeques la vista no hi es, esta al altre costat.
Enseguida arribem a la nostra primera destinació;Bolton, no per veure la ciutat si no per veure l´estadi on Ivan Campo ha tingut les seves tardes de gloria.
La nostra teoria que a tots els camps hi ha una porteta oberta, carregant neveres o entrant maquinaria per la gespa es tenia que complir un altre cop.
Amb un quart de volta al estadi veiem que seria difícil, tot molt tancat, fins que trobem a un home fumant, un treballador.
Al veure´ns mirar per la valla ens diu voleu veure l´estadi? doncs si, veniu!!
Obre la porta i ens porta a la gespa del Reebok Stadium.
El que mes m´agrada d’això de visitar camps anglessos, es que els vigilants no son xuletes de Prosegur, son gent del club, jardiners, utillers…I com jo m´haig de quedar allà parlant amb ells mentre l´Isidro es mou per tot arreu clavant fotos.Et parlen del club, l´estadi i l´equip com si fossin fills seus. A cap altre lloc he sentit parlar del seu equip amb l´amor que ho fan aquí Anglaterra.
Els omple d´orgull que preguntis per el seu equip, tot i ser una merdeta d´equip.
De tots els camps aquets surto tenint un carinyo especial per les coses que m´expliquen aquesta gent.

Aquet camp, si amplieu alguna de les fotos, al fondo del altre costat, hi han unes vidrieres que no son pas llotges privades, si no l´oficina mundial de disseny de la marca Reebok.aquesta foto se´m veu a mi xerrant amb l´home aquet
Aquet bon home ha fet molts anys vacances a Catalunya, Calella, Lloreto(que diuen ells) i Tossa son el seu currículum.
Si ens tracten be, que aquet país tothom sempre ho ha fet, ens passem per la botiga i samarreta i bufanda.I d’aquí vam intentar trobar el camp del Wigan At. que esta a prop però sense mapa ni gps va ser que no.
Així que un altre cop cap la M6 i cap al gran Manchester.Al entrar ens vam liar una mica i vam fer una volteta per la ronda fins que vam trobar la sortida i cap l´Hotel.
Ben comunicat, el carrer de davant donava al centre, despres de 2 milles, molt net, molt amables tots i molt petit, no arribava a les 15 habitacions.
A les pobres noies de la recepció se´ls hi va caura el mon a sobre al veure a dos tios amb samarretes del Barça. Es pensarien que podrien tindre problemes si érem Hooligans. Res mes lluny de la realitat.

By xxavigr

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.