1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  3. Archives

Un cop a Gelsenkirchen, enseguida trobes cartells anunciant el Veltins Arena però encara et queda l´hostia per arrivar-hi.Esta fora de la ciutat però per l´altre costat.

Un munt d´estona circulant per una ciutat igual de lletja que les dos anteriors, si una era com Santa Coloma, l´altre era com Sant Adrià i aquesta com el barri de llefia de Badalona.

Tornem a trobar el tren que va fins a Bochum per dins l’autovia, perper fi comencem a divisar el Veltins arena, ben be sembla un pavelló de Basket, amb la seva cúpula.

Vam intentar aparcar al estadi però no ens van deixar, un guàrdia molt amable ens va dir on podíem anar a deixar el cotxe. Un barri residencial al costat del estadi, com Pedralbes amb el Camp Nou,guardant les diferencies.

Allà ja plovia en serio, mullant-nos vam començar a buscar l’estació del tren per anar a la city.

El tren sense barreres, sense revisor.. blanco i en botella que deia el butanito…apa cap dins per la cara.

Els únics que hi havia a l’estació eren del Barça però alemanys.

No sabíem a quina parada baixar, res estava animat a aquella ciutat, nomes un pub ple d’indis del Schalke, pintes hooligans.. millor aquí no.

Vam observar a veure on paraven els alemanys aquets del Barça i si, era el centre de la”bonica poblacio” de Gelsenkirchen.

De tots els desplaçaments que mai em fet, no recordo una ciutat tant gris com aquesta, definitivament no es una ciutat de Champions league, es de UEFA nomes, aquí esta be perquè vinguin els pericos però no nosaltres.

Al centre hi ha un carrer comercia ,tipus carrer del mar de Badalona, amb menys pijerio clar i prou.

Vam caminar el carrer aquell, ple de croissanteries i botigues de roba, al fons un centre comercial i al costat una placeta que venien bufandes, però nomes del Schalke.

De fons se sentia la elèctrica darma, anem anem, un garatge amb una festa particular, plena de gent però cap de Barça, marxem millor, no m’agraden pas els schalkes.

Son l’afició amb la que hi ha hagut menys empatia, cap contacte.

Preguntem a dos que passaven per allà on es podien fer birres a aquet poble i ens van indicar, tanta rambla i nomes una birreria, no es alemanya això? Com pots ser el pais de la cervessa i cap farmacia(birreria) de guardia? Cervesa asquerosa. Estava incòmode a aquell bar.

Davant del bar, l’únic cotxe polizei per controlar a l’afició del Barça, ben fet,2 tios dormint dins la furgona. No provocacio, no incidents.

Acabem el fàstic de bieere i marxem, rambla amunt, cada cop plou mes i no hi ha ningú del Barça.

Se´ns comencen a acabar les ideas, no sabíem que fer, estavem un altre cop a la parada del trenet, ja havíem vist tot el que es podia veure a aquet cony de poble, habiam provat la fastigosa cervesa local, un croissant amb un gust de llet que tirava enrere (ecs)…i es van començar a sentits càntics de fons, càntics blaugranes…boixos? salvats? venen d´aqui..no venen d´alla..al final ni d aquí ni d’allà, del altre costat de la plaça, una casa okupada per la penya blaugrana de Montgri, banderes del Barça a les finestres del bar, gent amb bufandes del Barça, samarretes del Barça…i tothom cantant.

Entrem a la bierreia aquesta e impressionant, local petitet ple de culers, a petar de tios i ties del Barça, cantant, picant a la barra…2 cambreres cinquantones que estaven fent l´agost però amb cara de susto…i a un costat un reducte alemany mirant l´espectacle.

-liter biere

I vinga ens unim a la festa, allà vam coneixer a uns de Montgrí ben parits, després al camp vam estar junts i tot.

Tots parlàvem de viatges fets amb el Barça (una estona que vam estar a la terrassa, plovent) i tothom mes o menys a fet els mateixos viatges, al que no l´hi falta un cromo l´hi falta l´altre.. però mes o menys.. Tranquil·litzador, no estem tant bojos com creiem…

Després d´unes hores allà, ja que no hi havia res mes al poble, arriva l´hora d´anar al futbol, apa que el tren es gratis. Som-hi!!!!

 

By xxavigr

Travel planner y Blogger des de 2005, viatger incansable decidit a no quedar-se en un destí definitiu per el moment i que en aquesta nova etapa de la meva vida estic disposat a veure tot allò que em falta o fins em donin les forces.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.