1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  3. Archives


Ha estat tant gran aquest viatge, que es una pena molt grossa tornar a ser aquí.

Es com si haguéssim estat a les terres d’uns familiars o uns amics, estàvem com a casa.

Hem navegat entre 2 aigües, una cosa difícil però tant hem estat amb catòlics com amb protestants, tant amb Celtics com amb Rangers, tots érem com si fossin amics nostres de tota la vida.

Gràcies Escòcia, gràcies Escocesos, sou els mes grans!!

Varies cosetes, parlen molt però molt malament l’anglès!! sec vol dir second sic sixth i chaps son chips i mil paraules mes que no hem entès.

A mes no escriuen els rètols en Gaelic igual que aquí fem en Català, els rètols son tots en Angles.

Son gent curiosa, gent molt orgullosa de les seves arrels, siguin les que siguin. Gent que els hi agrada parlar amb els foranis, i sobretot els hi agrada parlar el mes ràpid que saben, com si fessin un concurs a veure qui parla l’anglès mes ràpid.

Els hi dèiem ;si parles mes a poc a poc t entendrem millor, i et contestaven ok! paraves l’orella a veure que deien però impossible, ells al seu puto rotllo a parlar ràpid.

Hem enganxat bon temps, menys el primer dia que estava núvol, la resta sol sol i mes sol. Durant el dia dúiem màniga curta inclòs però a les 6 de la tarda la temperatura baixava en picat i gelava, es posava a prop dels 0º.

De totes formes a Glasgow no, allà a la nit estàvem a uns 6 o 7º. Les terrasses estaven plenes de gent, hi han estufes, es clar, però s’estava be.

Era l’únic lloc del país on es podia fumar. El tabac es prohibit a tot arreu, inclòs al futbol!!!

Allà ja ho sabíem, ho posava a l’entrada però a Liverpool també ho posava i es va fumar de tot.

Aquí, el problema es que els del Barça érem menys que policies, inclòs n’hi havia infiltrats amb la bufanda del Barça.

Tothom esperant el descans per anar al lavabo per fumar i allà hi havia policia també, preveient que aniríem allà a fumar, una mica feixistes amb això del tabac.

A mi casi em foten fora per negar-me a estar 3 hores sense fumar ,fa 25 anys que no vaig al cine per no estar 2 hores sense fumar i això amb el futbol no m’ho poden fer, no se que em donaria mes mono, no fumar o no veure futbol.

El primer dia només baixar del avió vam agafar el cotxe de lloguer i com havíem aterrat a Blackpool, vam tirar cap a Manchester i allà vam visitar el “teatre dels somnis”

D’allà vam marxar al nostre destí

Al dia següent vam tindre la primera pressa de contacte amb IBROX PARKI d’aquí a la terra de Braveheart, de William Wallace, l’heroi nacional d’Escòcia. A Stirling.

També vam estar al Ahead Park o Celtic Park.

I al estadi on juga la selecció Escocesa Hampden Park.

Famós al mon per la final perduda per els pericos a la Uefa del any passat.I ja que hi eram vam fotre unes risses veient la porteria on els de la muntanya van fallar els penaltys

Of course vam estar al partit

I vam estar als pubs dels seguidors dels Rangers abans i desprès del partit. Ens convidaven a cervesa i molts es van fer fotos amb nosaltres i tots junts vam estar be ,sense problemes. Però en el camp ja no ens coneixíem, tots volíem que guanyes el nostre equip.


També vam conèixer la ciutat de Glasgow, una ciutat molt complicada per circular i mes al revés però la vam conèixer bastant be. I te el seu encant, tot i ser industrial, te el seu que. I sobretot la gent, semblàvem del barri allà, tothom ens parlava molt amigablement.

I evidentment vam visitar l’increïble i meravellosa Edimburgh

Als voltants de Edimburgh, vam descobrir l’estadi mes gran de tota Escòcia, el Murrayfield!!! I resulta que l’estadi mes gran del país no es de Futbol, si no del esport nacional, de Rugby!!!!!!!!

I mil coses mes que aniré explicant, han estat uns dies molt intensos e inoblidables. Al final no ens ha quedat mes remei que...

By xxavigr

Travel planner y Blogger des de 2005, viatger incansable decidit a no quedar-se en un destí definitiu per el moment i que en aquesta nova etapa de la meva vida estic disposat a veure tot allò que em falta o fins em donin les forces.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.