1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  3. Archives

Desprès de vint i tantes milles arribem a Stirling… Anem seguint les indicacions de monument a William Wallace i desprès de fer un gran tomb…

el trobem.

Previ pagament de tiquet, unes 6 pounds mes o menys, ens fan el regal de la pujadeta fins el monument.

Però al arribar a dalt val molt la pena

Des de aquí a dalt tens unes vistes esplèndides del que va ser el camp de la gran batalla de William Wallace entre escocesos i anglesos.


La batalla va ser entre els dos muntanyetes que es veuen.

Wallace de ben jove el van portar a Dundee a ser instruït per el seu tiet a una abadia.

El seu tiet era Argyle, Escòcia n’està plena de referències a aquet bon home, sense anar mes lluny, el carrer on teníem el hotel Argyle street. En Wallace aquest, es veu que feia 1.90 d alçada.

Un dia anant per Dundee passejant amb la seva faldilla verda a quadres del seu Clan, es va creuar amb el fill del governador angles i uns amics. que es van en riure d’ell.

Aleshores ell l agafà i amb la seva pròpia espasa el va matar, i als amics d’aquest se’ls va carregar amb el gabinet que portaven els escocesos als mitjons.

Aleshores el seu tiet el va fer fugir perquè tard o d hora el vindrien a buscar els anglesos.

Ell i els seus amics van viure a les muntanyes, entraven als campaments anglesos i els hi treien el menjar, les armes i la llegenda de Wallace es va anar fent cada cop mes gran a Escòcia.

En tot això, va tenir temps per enamorar-se de la dona mes maca d´Escòcia, de Murron.

Aquesta un bon dia va tenir la mala sort de creuar-se amb una patrulla d´anglesos i el seu cos va aparèixer mort. Aquí va començar l’holocaust per els anglesos.

Les incursions als campaments anglesos van ser mes sovint i cada cop que entraven, mataven tots els anglesos que podien.

L’odi, cap als anglesos era mes gran i la llegenda d´en Wallace era cada cop mes gran. Els rei escocès s´adonava que s’havia equivocat annexionant-se als anglesos, cada cop els hi demanaven mes homes, mes impostos fins que el tema va ser insostenible i es van plantar.

El 11 de setembre de 1297 els anglesos es plantaran a Stirling amb un exercit de 10.000 homes. Els escocesos havien aconseguit fer un exercit al que es va unir Wallace i els seus homes. Els escocesos eren molts menys.

En Wallace a l’abadia on s’havia format, havia estudiat els clàssics, a part d’aprendre francès, llatí.. i mes llengües.

Dels clàssics va treure l’estratègia per la batalla, la mateixa que Pericles va utilitzar quan els atenienses es van enfrontar als Perses. La tàctica del Escorpí, van col·locar l’exercit en una posició semblant a la forma d un escorpí.

Els anglesos, van tirar sobre els escocesos la cavalleria, els escocesos amb unes llances de mes de 4mts i van començar a fer caure els cavallers anglesos i els seus cavalls, anaven a parar al riu on mal ferits, s’anaven ofegant.

Quan va vindre l’infantaria, els van rodejar i van acabar amb ells, van partir l’exercit angles amb dos, desprès duna pluja de fletxes i mentre aquesta queia, van fer un atac contundent .

Alba gu bràth (Escòcia per sempre)va ser el crit de guerra dels escocesos, el cap de les forces angleses va ser tallat a trossos.

Però al rei Eduard I no l’hi va agradar gens aquella derrota i al any següent va enviar un altre exercit, aquest cop va subornar molts nobles i no van acudir a lluitar al costat de William Wallace i Escòcia va perdre la batalla i la llibertat.

William Wallace va tindre que amagar-se durant anys a les muntanyes, fugit dels anglesos que havien posat preu al seu cap.

El 1305 va quedar per parlar amb uns nobles escocesos, per parlar de nous atacats als anglesos i aquests el van trair i el van entregar als anglesos.

Wallace va ser conduït a Londres.

En el judici se´l acusava de traidor, ell ho va negar ja que ell no es considerava súbdit d’Anglaterra.

Fou condemnat i va ser arrossegat per cavalls per els carrers de la ciutat, ja molt mal ferit, el van lligar a braços i cames a uns cavalls que tiraven en direcció contraria, desfent l’hi totes les articulacions i quan l’estómac se l’hi estava obrint i sortint els budells, el rei angles l’hi va donar l’oportunitat de morir ràpidament sense patiment si s’empenedia de tot.

I Wallace només va dir llibertat llibertat i va seguir el seu patiment fins la seva mort.

El van decapitar i el seu cap va estar durant temps al pont de la torre de Londres clavat a una llança, les seves extremitats van ser enterrades a diferents llocs d’Anglaterra, un cop esquarterat, diuen que el seu membre també va anar a part a algun altre lloc.

Anys mes tard Escòcia, amb l’esperit de Wallace i el seu lema alba gu bràth, van derrotar l’exercit angles i van ser un país lliure durant casi 300 anys.

La torre aquesta que hem vist a dalt es pot pujar, només 227 escales de cargol i ja ets a dalt.

Al primer pis tens una representació del judici que l’hi van fer a Wallace

També hi ha la seva espassa, gairebé 1.60m d’alçada fa.

A la segona planta hi han els millors escriptors escocesos

I a dalt fotia un aire de collons

Però hi vam arribar

I després vam anar a visitar el castell de Stirling i cap a Glasgow

By xxavigr

Travel planner y Blogger des de 2005, viatger incansable decidit a no quedar-se en un destí definitiu per el moment i que en aquesta nova etapa de la meva vida estic disposat a veure tot allò que em falta o fins em donin les forces.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.