1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  3. Archives

Tercer dia, després de la nit espectacular al casino ens aixequem disposats anar cap Itàlia, cap a Sanremo, encara que tothom escriu San Remo el nom es Sanremo. A veure si es el mateix que Mònaco.

Cap a Sanremo

Anem per l´autostrada cap allà. Autoestrada espectacular, pont, túnel, pont, túnel… per salvar la mort dels Alps al mar de la Lighuria. Autoestrada feta per en Mussolini. Be per ell no,per els negres que fotes allà a treballar.

Al baixar de l´autoestrada cap a Sanremo, corbes i mes corbes, deuen ser les del Rally de Sanremo.

Entrar al poble i gran decepció, res a veure amb Mònaco. Es una ciutat super decadent, que havia estat i ara no era res, un munt d edificis vinguts a menys.

Casino

Un casino inaugurat a principis del segle XX però que fins l´any 1928 no va ser oficialment un casino.

Primer era un teatre, un lloc de recepcions i actes públics i mentrestant al fons es practicaven jocs d´atzar, com a la majoria de les ciutats costaneres de l’època.

Després de la guerra una nova direcció va portar a un renaixement del casino.

Al 1951 es va celebrar la primera edició del Festival de la cançó Italiana fins 1977 que es va traslladar al teatre Ariston.

Després de dècades de males gestions una mica mal intencionades, va a passar a mans publiques millorant-ne la gestió.

Els dies que vàrem estar per allà, als diaris va sortir la noticia de que algú havia fet saltar la banca del casino.

Cap a Sanremo - casino sanremo
Casino Sanremo

Vam aparcar i comencem a caminar, fins i tot el casino estava mig en ruïnes, un peazo casino vingut a menys també.

Mes al fons hi habia indicadors de la hazenda de turisme, anem cap allà a veure que hi ha aquest poble.

Església Russa Ortodoxa

Per el camí ens trobem amb l’església ortodoxa russa de Sanremo, amb les típiques boles de les esglésies russes, molt guapa.

Al segle XIX es va posar molt de moda la ciutat per el bon clima que ajudava a la recuperació en malalties pulmonars.

El fet de que uns dels que s’instal·lessin a Sanremo fossin Alexandre II i l´emperadriu  Maria Alexadrovna va traure molts aristòcrates de l’època, sobretot russos i a un d´aquets russos se l´hi atribueix la construcció de la església.

Cap a Sanremo - Esglesia Ortodoxa

Església Ortodoxa

Després de visitar-la i fotos, continuem buscant l´oficina de turisme però ni rastre, tornem enrere molt decepcionats, i un edifici mig en ruïnes es l´oficina de turisme, que decrèpit tot.

Allà ens donen informació sobre el que hi ha, res que no sapiguem, l´església russa, passeig marítim, església San Siro..

Doncs som-hi ,a veure si troben a San Siro, a mesura que ens acostem, trobem que els carrers es van estranyent, cases molt velles, però molt i per fi trobem san Siro.

Cap a Sanremo

San Siro

Una església normaleta, però els voltants segueix ple de carrerons molt guapos i molt decrèpits.

Normaleta fins que entres dins, ja que es bastant maca i te molta historia, ja que als segles II i III ja era un lloc de culta romà.

Seguim investigant els carrerons i de repent ens veiem immersos en un laberint de carrers que no feien 2 metros de amplada ni de conya, pujades, baixades. Espectacular!. De tot això no surt res a la informació de les guies i l´oficina de turisme.

Barri la Pigna

Es el barri de la pigna, per la seva forma de pigna, va pujant i es va estraten, els carrerons cada cop mes estrets i amb mes pendent, molts coberts perquè les cases que passen per sobre. Una cosa maca de veritat, el barri aquet.

Cap a Sanremo

Aquet mateix barri col·locat aquí, seria perillós caminar-hi però allà estava residit per Italians, però italians de veritat dels de la mamma i els espaguetis.

Quina sorpresa vam tindre amb aquell barri, ens va encantar Sanremo tot i la mala impressió primera, sort que no vam marxar i el nostre esperit aventurer ens va portar allà-

 

Val la pena passejar per aquet barri, bestial. que hi pugui tindria que anar, no m´ho esperava pas.

Després vam baixar cap el port i al passeig marítim vam fotre una birra.

Mentrestant fotiem la birra, van passar uns sevillans, ens van reconèixer per la samarreta del centenari, i els gossos diuen;

-otra vez sera

-seguro pero vosotros ya no sera mas

-je je

-aun estais por aqui joder?

-si unas mini vacaciones

Ens vam prendre la birra i volíem dinar a San Lorenzo la mare però no se perquè vam acabar a San Bartolome la mare.

Cap a Sanremo

En un restaurant de platja que ja nomes feien hamburgueses i paninis, merda anàvem disposats a fotre´ns uns espaguetis que tenien allà a un cartell amb fruits del mar, quina bona pinta tenien els espaguetis, pero era tard per ells quin desastre,  total eren les 4 nomes!

Platges

Després vam començar a buscar platja, i allà va vindre el drama del dia, aquí on érem dinant es veia que no cobria el aigua, i anem mes enllà amb el cotxe per trobar millor platja.

Arribem a Diano Marina, el poble del costat. Collons si hi ha platja aquí! però de PAGO!!

Cap a Sanremo

L’única que no era de pago era la d´un bar, però es clar tenies que consumir.

Nomes hi havia un tros lliure a les roques al costat del espigo, quina manera de fer pasta.

La frase aquella de que tot es pagant excepte la platja i els culumpios aquí no val.

Seguim buscant, al poble d´Imperia, hi ha la platja del poble i gratis!!Cap a Sanremo

No m’estranya que sigui gratis es de tronxos en comptes de sorra, però tronxos tronxos, de la mida d´una pinya, sense exagerar, ja no ens quedava mes remei, allà o res.

I cap a la platja, patètic veure´ns caminar per sobre els tronxos, i mes patètic veure´ns sortir d l´aigua, El Isidro a quatre gates i jo caient enrere tota l´estona, però que bona estava l´aigua, però super salada, molta concentració de sal, et quedaves blanc de la sal, sort de les dutxes.

Al sol s´estava be, perquè feia un airet que feia molt suportable el sol.

Tornada

Al tornar vam anar per la costa foten caravana com els domingueros i mirant els poblets, fins arribar a Sanremo. Allà davant el casino vam fotre un gellatti Italià, que bo!!

Allà aquella hora al voltant del Casino hi havia un cert glamur, però res a veure amb Mònaco.

Vam tornar la resta del camí per la costa veien poblets com Menton i Ventimiglia, macos. I cap a Niça.

Un cop a Niça dutxa i al carrer, a veure Nice la nuit.

Primer falafel, per acabar d´omplir l’estomac. Una moreta roseta i amb uns ulls preciosos ens va servir.

Després comencem a caminar i vam lligar amb unes putes, som uns cracks, va ser molt fàcil.

A Niça el carrer esta ple de putes, es nota que l´ordenança cívica d’en Clos no ha arribat aquí, de veritat que n´hi ha moltíssimes i a mes a llocs cèntrics, no com aquí que t´has d endinsar al raval, al passeig marítim, al carrer de darrera…

Caminàvem cap on caminar tothom a veure si trobàvem discoteques, però es clar tothom caminava direcció Cannes, diguem, perquè allà hi han els hotels i tothom tornaria de les discoteques cap a dormir.

Quin desastre, ens vam fotre un fart de caminar sense rumb, espectacular, per res.

Al final ens vam fotre uns pastelitos arabs a un garito i cap el Hotel petejant l´hostia. No el trobàvem. Vam sortir sense “la carte” i mes perduts que el barco del arros, quins taxistes!!

Si voleu mes articles sobre Itàlia cliqueu aquí

O si voleu mes articles de seguint el Barça per Europa haureu de clicar aquí

By xxavigr

Travel planner y Blogger des de 2005, viatger incansable decidit a no quedar-se en un destí definitiu per el moment i que en aquesta nova etapa de la meva vida estic disposat a veure tot allò que em falta o fins em donin les forces.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.