1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  3. Archives

 

Publicat per taxidriver | 22 Mai, 2006

A veure si acabo ja.

El metro que vam agafar a Austerlitz cap a Gare du nord estava buit i per les parades no pujava ningú del Barça! Es veu que aquella línia no passava per llocs cèntrics, no se..

Al arribar a Gare du Nord quin ambientas!! Ambientas angles! tots els anglesos cap al futbol, pocs catalans, ens vam barrejar per el mig, cap problema cantaven les seves cançons i tots contents.

M2061M-1015

Ningú es va ficar amb nosaltres, alguns et donaven la ma i et deien que ens guanyarien però res abraçades, i nosaltres cantàvem el que podíem però no se sentia, es clar.

Sortim tots del tren i una manifestació semblàvem, tots junts cap el estadi, vam fer un entrepà PER EL CAMI de soucisse! boníssim! i barato tu,5euros,el molt lladres aigua 3 euros nomes!

Comencem a caminar carrers i carrers amb els anglesos, la policia tenia el recorregut fins el camp acordonat, total impossible equivocar-se.

Que guapo l´estadi!! fa un temps jo passava per davant d aquet estadi entre 2 i 4 cops per setmana, la època que vaig marxar amb trailer, i potser era un presagi!

Ens vam fer les fotos pertinents i cap a dins. Ens van registrar molt poquet, quasi gens.

Les nostres localitats estaven a la primera graderia, fila 19 tirant cap el corner de tribuna.

Entrem i el tros blaugrana ja era ple, en canvi el angles no, quin ambientas que hi havia. Davant nostre estava casi tot el nostre vagó, el calvo(una maquina de animar, tant al camp com al tren) en Messi farlopero (pobret l´hi va quedar aquet nom perquè hi havia uns que l´hi demanaven que els hi vengués el que tenia, i en canvi el noi nomes es fotia porros això si un darrera l´altre, inclús a la barra del bar del tren el veies fent se porros, pero a l´hora de animar una canya!)

També teníem davant una parelleta jove que tot la estona em recordava a mi i la meva ex a Wembley, quina pena, amb ho be que ens ho hauríem passat junts aquí.

Després de la celebració de la 50 copes de Europa va començar el partit i amb 2 ocasions del Henry! Quina por! El fantasma de Atenes corria per alla,pero poc a poc el Barça es va anar fent amb el control del partit.

A tot això en Xavi acabava d’arribar, l´ últim com sempre, i volia col·locar una pancarta amb el nom del seu pare però estava tot ple i no va poder.

El gos del àrbitre va anular el gol de Guilly però continuàvem dominant.

Fins que arribar el gol de Campbell, no era falta, va ser davant nostre i mai tenia que haver pitat el àrbitre.

Ens vam enfonsar de mala manera! gens de forces per animar. quina merda! a mes recordaves el partit del Arsenal a Villareal i molt difícil marcar-li un gol.

La segona part ens vam recuperar una mica i animar, control total del partit, fins que arribar el deliri, ja feia minuts que es veia que els guanyaríem sense prorroga ni res.

I poc després el èxtasis!! Belletti pilota d or!! Que cabron! Quin gol!! increïble!!!CAMPIONS!!!

Jo estava al meu lloc mes o menys, perquè tots estàvem de peu i quan van marcar, el calvo de vagó estava com 5 cadires mes cap allà, ens anàvem a abraçar però estàvem lluny, i em vaig tirar volant a sobre d´ell, per el camí vam enganxar al Isidro i a un senyor que hi havia per allà i tots 4 rodant 4 files mes a baix, la gent espantada per si ens havíem fet mal, però que va, això es futbol, a la nit si tots teníem blaus per els braços però es igual! CAMPIONS!!!CAMPIONS!!Que guapo quan els hi donen la copa i quan van vindre a portar-la a nosaltres.

Musica, càntics, festa, gent ballant a la graderia al ritme de Bob Sinclair i Danzel, molt be tot!

Mica en mica la gent va anar a marxant .Aleshores ja amb el camp vuit va sortir en Belletti tot sol a mirar-se el camp, encara no s´ho creia el home!

Davant nostre el pare de Andres Iniesta fent-li una entrevista a la tele. Allà surt el xavi, asegunt a la seva cadira pensant amb el seu pare suposo, mort fa un any i jo 4 cadires mes enllà igual, pensant que deu estar saltant d´alegria sigui on sigui, que haurà gaudit molt amb la final i el Barça campió, i veien ho be que s´ho passa el seu fill allà.

Vam sortir els últims, quan ens van fer fora, que tancaven.

Al sortir hi havia un angles amb la samarreta del ARSENAL felicitant un per un a tots els culers que passàvem per allà, que nobles son aquesta gent, son gent de futbol.

Vam fotre un altre soucisse i cap el tren, menys en Xavi que caminar i menjar no podia, de lo carregat que anava. i vam marxar nosaltres perquè ens tancaven la consigna.

El Isidro per el camí es va trobar un cartell de la champions i vam carregar amb el peazo cartell de fusta cap el tren. Es molt gran i guapo, farem una copia per mi.

Al arribar al tren els policies ens diuen que queda un minut per que marxi el tren corre corre.

L´hi diem al assistent del nostre vagó que falta el Xavi, que ara be, diu que per un no pot esperar el tren, però en Pau no hi era tampoc però que va al cap de 7 o 8 minuts arrancar el tren. I de repent sentim la veu d´en xavi preguntant si aquell era el seu vago.

M2061M-1015

Al bar no ens donaven gel per els benjamins i els primers ens els vam fotre calents.

Després vam tornar al bar, fins les 4 va haver-hi festa i aleshores si ens en van donar.

M2061M-1015

Ens sentíem com Napoleó tornant d´una batalla grossa, triomfants.

Digital

El vago 77 va començar a semblar-se mes a una “pocilga” que no un vago, tothom tirava les llaunes de cervesa per el mig d el vago etc una porcada.

Digital

La gent estava molt cansada i enseguida van dormir, jo a les 4.30 en vaig dormir i a les 8 de peu.

El calvo ja estava despert també i cantant loloro lo lo lo lorolo lo lo barça!! lorololo lo Barça.

Això que es para el tren a Toulouse, vam tornar per Limoges, i el calvo mig despullat amb la bandera del Barça salta del tren i corre cap a un trenet d´aquets que porten les maletes i s´hi puja ,la conductora espantadisima i ell cantant i nosaltres des de el tren també, la noia va para el trenet fins que no baixes el calvo.

El calvo anava molt passat, arriba aleshores un tren de cercanies i comença a crida gabatxo cabron saluda al campeon gabatxo cabron saluda al campeon, el fort es que el saludaven.

Després de molts camps i vids arribem a Cerbere, parada ,tots baixem del tren i festa  grossa, després tots pujant al tren en marxa….

A Portbou el mateix i per fi enfilem cap a Barcelona quina emoció!! anàvem amb la porta del vago oberta havíem aconseguit desfer el bloqueig que te quan esta en marxa.

Arribant a Sant Andreu tothom ens saludava i per fi entrem a Sants, els campions ja som aquí! festa al vestíbul com a la sortida i a agafar un taxi per buscar el nostre!

Quina llàstima que s´acabi, tindria que haver-hi una final cada mes.

En fi això es tot SOM CAMPIONS D´EUROPA!!!!!

By xxavigr

Travel planner y Blogger des de 2005, viatger incansable decidit a no quedar-se en un destí definitiu per el moment i que en aquesta nova etapa de la meva vida estic disposat a veure tot allò que em falta o fins em donin les forces.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.