1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  3. Archives

Publicat per taxidriver | 19 Mai, 2006

Continuem, ens vam organitza els llits, vam obrir la bossa que ens havien donat a l’estació, per veure que hi havia, una miqueta d´ambientillo al vagó i a buscar al Xavi, habiam si s havia quedat o no.

Comencem a pasar vagons i a tothom l´hi sonaba perque duia un xandal del Barça de Meyba,pero ningu l´havía vist.

Després de passar molts vagons 7 o 8 es comencen a sentir càntics, mes càntics impressionant!! Era el bar!!!! A tope de gent!! Gent a mig corredor del vagó anterior perquè no s´hi cabia.

A mesura que sortia gent anàvem entrant, quan aconsegueixo entrar, en Xavi,en Pau i el Isidro a un costat de la barra organitzant els càntics, i amb cerveses a la ma, jolin!!! i a mi m´havien deixat al vagó vigilant paquets fins que ha passat la noia i ha tancat amb clau el compartiment.

Va haver-hi una festa bestial al bar! Gent gran, joves, dones, homes..una passada tots cantant i viatjant amb un únic objectiu. Que gran es el Barça!!

Al final vam agafar un puntillo way!! Vam començar boti boti boti espanyol al qui no boti. Va ser un moment crític tots els treballadors del bar intentant frenar-nos perquè es veu que es perillós per el tren, menys mal que ens van poder aturar.

Després vam agafar un munt de llaunes de cervesa i cap al zulo!! Allà també hi havia festa i per molts dels vagons que passàvem.

Al arribar al compartiment en Pau es va fotre al llit i no va voler saberr res de res! un tio molt raro! un enterarillo! però es amic del xavi i no podíem dir gaire.

Però el vagó seguia cantant encara que hi hagués gent dormint.

A les tres i pico vam tornar al bar i encara hi havia festa i els que hi treballen intentar tancar. Al final van tancar a canvi d´obrir a les 6.

Cap el vago doncs, l´ambient ja havia baixat una mica i era el moment de descansar si no a l´endema ho tindríem fotut.

Estàvem a Nimes mes o menys quan ens vam dormir, menys l´Isidro,que super nerviós entrava i sortia del camarot.

A Lyon em vaig despertar jo però em vaig poder dormir per sort un altre cop però un hora mes tard em vaig despertar, no eren les 7 i el tren estava parat a terra de ningú, esperant a que el deixessin passar, suposo.

I ja van començar els càntics un altre cop, sobretot per despertar al Isidro que roncava molt i no hi havia qui dormis.

Un cop despert el col·lega i el tren havia arrencat, cap al bar a fer cafès!! i festa un altre cop.

Al vagó també ja s´havia despertat el calvo que era el que portava l´ambient.

Digital

D’allà fins a Paris molta tensió, el tren no acabava d´arribar. Ens havien dit que a les 10 arribaríem i quan per fi vam començar a veure un munt de vies i el tren afluixava i començaven a veure´s cartells que posava AUSTERLITZ era les 11.20,clar si organitzava el racc i Renfe, tampoc podíem esperar puntualitat.

 

M2061M-1015

 

Molta policia ens va rebre a les andanes però no et feien sentir intimidat, nomes miraven i prou.

Tots cantaven SISISI ESTEM A PARIS SI SI SI ESTEM A PARIS.

Allà l´andana els familiars del Xavi l´esperaven i ens vam separar allà. Ja ho havia calculat així perquè anar amb el xavi, pot fer treure els nervis a qualsevol, es el tio mes tranquil del mon i no volia que em dones el viatge.

Apart la seva intenció era anar on hi hagués ambient després de desfer-se dels familiars i passa de veure Paris.

La consigna a tope!! Com l´Isidro i jo teníem que anar a Gare du nort per agafar la RER per anar a la Defense vam pensar que ja deixaríem les bosses allà.

Vam travassar el sena, vam veure de lluny Notre Damme i cap a Gare du Nord, quina diferencia amb Austerlitz, aquesta estació si que es maca i arreglada e immensa no com el xiringuito de austerlitz, pero la consigna tancava a les 22.30 i ens va tocar carregar amb els benjamins tot el dia, perquè hi ha un tros a peu a austerliz, com per tornar-hi.

Vam agafar la RER i cap a la Defense. Jo ja hi havia estat però el col·lega no. Es curiós de veure aquets edificis tant moderns, façanes de vidres i estàtues d´en Miro mirant-s’ho.

Le gran arche com a tothom es el que mes l´hi va agradar al Isidro. Pocs culers allà, tots es van concentrar a sota la tour Eiffiel.

De la Defense, vam agafar metro i cap a la parada de l´etoile-charles de Gaulle, a veure l´arc del triomf.

Jo els cops que estat a Paris mai havia pujat, i aquet cop amb 2 collons i 284 escales de cargol cap amunt. Esta molt be veus les 12 avingudes que et venen a parar al arc del triomf.

Per aquet arc del triomf han passat moltes tropes, les alemanyes a la 1a guerra mundial, en Hitler a la segona i al 1944 les tropes aliades. El 17-5-06 van passar les tropes blaugranes per aqui.

Encara que aquí a arc del triomf hi habia majoria anglesa però molt bon rotllo. Els hi cantàvem el año que viene/henry sera cule/el anyo que viene Henry sera cule lalallala.

Aquí al arc del triomf hi havia molta gent amb cartells I NEED TICKETS pagàvem 1500euros al contat però que va, no la venc, si algú em dona 50000e potser però menys hi vaig jo.

Des de a dalt del arc del triomf ens van trucar els de la cua de Gala Placidia que estaven a torre Eiffiel a veure si ens veiem i com era la nostre propera parada, fet!

Al sortir del metro allà si que hi havia ambient! totes les terrasses plenes d’anglesos i catalans barrejats… molta gent per els carrers i al arribar a la torre INCREIBLE!! la quantitat de gent que hi havia allà, majoria absoluta de Culers, càntics petards…

Ens vam trobar amb aquells estaven estirats a la gespa descansant, tota la gespa estava plena de cules estirats per allà i gent jugant a pilota.

Ens van recomanar un lloc per dinar allà a prop i cap allà enfilem. Le Royal Tour.

Psee!!ens van fotre 60 eur per dinar 2 que tampoc es tant, i era bo. Una amanida bona perquè si, i després nomes els hi quedaven hamburgueses, els entrecots sa fini! deia el garçon.

Collons quina hamburguesa!!era mig cavall!! no havia vist una hamburguesa tant gran i tant gruixuda en ma vida em sembla!

El restaurant era un restaurant “hooligan” tothom del Barça, tothom cantant, tothom picant de mans, molta eufòria… allà em va començar a fer por la final, massa eufòria! els anglesos en canvi anaven calladets, de tant en tant cantaven però res, anaven passejant i prou. Massa eufòria.

Molts joves marxaven sense pagar aprofitant el desmadre que hi havia al restaurant aquell, es posaven a la cua del lavabo i cap el carrer. El lavabo anava amb monedes però com hi havia sempre cua, ningú tancava la porta al sortir i el següent podia entrar sense pagar.

Es igual ja van fer calers aquella gent, i ho be que s´ho deurien passar! mai hauran tingut el restaurant tant animat com aquell dia.

By xxavigr

Travel planner y Blogger des de 2005, viatger incansable decidit a no quedar-se en un destí definitiu per el moment i que en aquesta nova etapa de la meva vida estic disposat a veure tot allò que em falta o fins em donin les forces.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.