1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  3. Archives

Publicat per taxidriver | 19 Mai, 2006

Encara no m´ho acabo de creure, som els mes grans d’Europa, la meva veu encara no s´ha recuperat, em sembla que va a pitjor, ahir amb tothom que parlava per telef encara fèiem algun càntic.

Pensava que avui estaria be però no puc parlar, deuen tindre alguna cosa a veure els 2 paquets de Winston diaris.

 

M2061M-1015

 

Vaig estar varis dies patint que no ens deixarien fumar en el talgo. La primera alegria del viatge va ser que tothom fumava ja en el vestíbul de Sants, bien!!!

Si aquí es fuma al tren també, i efectivament al tren es va fumar per tot arreu, com havia estat tota la vida, i de tot a mes.

Haig de escriure tot el viatge, per poder-ho recordar be, i fer els mateixos moviments en un altre final, que han portat sort.

 

M2061M-1015

 

El que hem demostra l’estadística es que quan he anat amb avio o autocar hem perdut, en tren o cotxe hem guanyat. L´any que ve a Atenes amb cotxe.

Que les finals que m´he comprat una samarreta expressament per la final hem perdut, aquet cop la vaig comprar però recordant això, me la vaig posar per treballar uns dies abans per no estrenar-la a Paris.

Al preparar la bossa també em vaig emportar un elefantet que ens va regalar un negre a Milà, ens va dir us portarà sort, i a Milà la va dur, doncs cap a Paris, i CAMPIONS.

Ara ja som un equip gran de veritat, ja no ens poden dir que tenim una copa d’Europa mes que el Numancia, ni el acudit aquet que em sentit durant anys que tenim 2 copes de Europa la primera i la ultima. Aveure l´any que ve…seria puja una categoria mes.

El viatge el vam començar a plaça Catalunya, allà em va recollir l´Isidro amb el seu taxi i vam anar a sopar al groc i negre, evidentment.

Allà vam agafar un taxi i cap a Sants, el taxista era amic, va començar tot be doncs.

Al arribar a Sants, estava tv3, el Isidro va parlar per els micròfons ensenyant les botelles de cava que duiem, etc…

Al entrar a Sants, quin ambientas, i a mesura que passaven els minuts mes i mes,tv3 filmant com cantava tothom, guapisim, els de seguretat, madridistes suposo, per la mala cara que duien ens controlaven però no van tindre motiu per intervindre.

Per variar en Xavi no hi era,”el home trankil” anava venint al seu ritme, Ja arribarem però els nervis van apareixe quan va arribar en Pau i ens diu que encara estava a casa seva i que ara venia.

Hostia nen, el bitllet era per camarot i no individual i no podíem anar al tren fins que ell va arribar, però al arribar s’havia deixat el telf d´uns parents i amics que te a Paris i encara va tindre que anar a trucar a la seva mare perquè l´hi passes els números, evidentment i com sempre, no tenia saldo.

Al baixar a l´andana, unes noies, no se si del racc o del mundo deportivo, ens van donar una bossa, que hi havia, esmorzar, chupa chups (que van anar be a la tornada per alleugerir la gola)varies coses mes; una gorra…I també ens van donar el millor de tot; un bitllet il·limitat de metro i RER per un dia a Paris.

Quina gran cosa aixo, al menys per l´Isidro i jo, en Xavi i en Pau no perquè es van quedar tot el dia per els voltants de la tour Eiffiel,on hi havia mes ambient.

A l´andana Tv3, la nostra, estava allà per despedir-nos, la gent cantaba; esto es un zulo, laporta esto es un zulo, esto es un zuuuulo,laporta esto es un zulo i tv3 filmant.

Al nostre vago hi havia gent de Boixos, i nosaltres havíem estat Boixos als anys vuitanta, va estar molt be la combinació de 2 generacions de Boixos, molt d´ambient.

Vam entrar per fi al camarot i va arrencar el tren i en Xavi, havia desaparegut, ostres pensàvem que  s´habia quedat a terra amb alguna cosa de les seves, per sort no va anar amb no se qui a no se quin vago.

El tren sortia de Sants i emocionadíssims, després de tant patiment per les entrades, per fi anàvem a Paris. Tot el vago anava cantant SI SI MARXEM CAP A PARIS SI SI SI MARXEM CAP A PARIS,I picant a les parets del tren que retronava tot.

Després va vindre una estona de calma, tothom s´organitzava el seu zulo (camarot),passava l’assistent dient-nos que l´aviséssim quan volguéssim baixar els llits.. I va passar una de les assistents i era la Eli!!! Que way la conec de fa anys però no explicaré de que però way anar amb gent que coneixes!!!

By xxavigr

Travel planner y Blogger des de 2005, viatger incansable decidit a no quedar-se en un destí definitiu per el moment i que en aquesta nova etapa de la meva vida estic disposat a veure tot allò que em falta o fins em donin les forces.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.