1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  3. Archives

Publicat per taxidriver | 19 Mai, 2006

Ja som CAMPIONS! Mira que he estat a finals però com aquesta a cap, tot a pesar del racc, ha estat perfecte.

El viatge super be en Talgo, mai havia fet una final en tren i esta força be perquè dorms còmode, poquet, però una mica si.

El partit que dir, un partidas de futbol! amb tots els ingredients, expulsions ,faltes dubtoses, emoció fins el final, gols, i sobretot un Barça CAMPIO.

La ciutat Paris guapisima com sempre però massa gran i masses coses per veure en tant poc temps.

Els anglesos, uns tios collonuts, gent de futbol de veritat. Cantaven tot el dia, bevien i et saludaven la mar de simpàtics.

Al camp una afició, no de les millors angleses que he vist, però grans!! Però va començar el partit i nosaltres ja els hi havíem ficat 2 gols en mosaics, banderes, càntics..

Quan vam fer un mosaic amb banderes i faltava una hora encara.. francesos i anglesos van començar a fer-nos fotos i es van quedar ben callats una bona estona veient la potencia de la nostra afició tot i ser bastants menys.

Un final amb tantes emocions tant difícils d´explicar.. molt fort.

Els companys de tren, una passada, però una passada de veritat. El nostra vago va anar cantant des de abans que arranques el tren fins que vam tornar a Sants.

El bar del talgo, semblava el bar aquell de l´anunci de San miguel, que mentrestant hi ha cervesa tothom cantant, el tren tenia un munt de vagons, calculo que 15 o mes.

Hi havia 2 maquines al mig i 1 o 2 davant. Doncs quan faltava un vago per arribar al bar ja començaves a sentir càntics: mil vuit-cents noranta nou va néixer el club que porto al meu cor, blaugrana son els seus colooors, fuuutbol club barcelooooona la la la lalalla futbool club Barceloooona la la lalala…

Cada cop que t´apropaves al bar la “gallina en piel” gent jove, gent gran, homes, dones tothom animat una cosa molt molt espectacular.

A les tres tancaven però tornàven a obrir a les 7 i el mateix amb cafès i pastes, molt orgullós dels companys d´expedició. una gran afició.

Els treballadors de Renfe una canya també! molt simpatics, la Eli(que ja la coneixia jo),la Cristina, l´Oriol, en Lluis, la noia roseta i un calvo que cada cop que passava l´hi cantaven ;es madridista/el revisor/es madridista/con esos cuernos que tiene a la vista lalalalal.. i el tio no deia que no, i ja de abans venia de mala llet, que poquet ens equivocàvem…

Nomes una pega al viatge, que no hi ha dret aquets del racc, ja que vas a una gran ciutat i amb molt per veure i pagant quatre-cents euros per un bitllet que no els val, al menys et podien portar un dia abans i aprofites mes el viatge. Per això sempre procuro anar amb cotxe.

Després continuo que vull veure el partit gravat que encara no he pogut.

By xxavigr

Travel planner y Blogger des de 2005, viatger incansable decidit a no quedar-se en un destí definitiu per el moment i que en aquesta nova etapa de la meva vida estic disposat a veure tot allò que em falta o fins em donin les forces.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.