1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  3. Archives

2 gener 2010

 

Em vaig despertar aviat i bon esmorzar al hotel.

Desprès de rebre les instruccions del porter del hotel, cap a l’estació de tren. Que cabró!!! A short walk!! 1h i quart caminat!!! I a sobre, sobre el glaç!!!

Per fi veig l’estació.

Des de aquí tren directe cap a Glasgow Central Station.

Per el camí puc anar comprovant la magnitud de la tragèdia, tot es blanc, tot esta nevat, tot esta glaçat, no es només Prestwick, fins i tot els llacs estan gelats!!

Arribo a Central Station de Glasgow, estació que connecta la ciutat amb el sud, i allà esta el meu amic, mirant tothom que baixa dels trens avia’m si em veu.

Salutació sincera i cap el pub!!

Allà ens esperen dos amics d’ell, en Kevin i en James. En Kevin es un gran fan dels Celtics, be tots ho son però ell potser mes.

Te dos abonaments a una grada de luxe. La 67 (any que van guanyar la copa d’Europa) A aquesta grada només hi ha bussines men i ex-jugadors del Celtic.

Al bar al costat del Hotel que vaig estar amb el proxeneta del Isidro, birres a 0.90cts!!! Comencem a xerrar i a prendre alguna cosa.

Ens expliquen les condicions que hem de tenir en compte per anar a la grada 67. Allà no es poden dur colors del equip, ni texans, ni bambes.

Ens deixen els carnets i una targeta que has de portar penjada del coll per poder entrar a la zona del restaurant i bar i apostes.

Desprès d’una birre i una conversa molt amena, marxem cap a casa del meu amic.

Al pub m’adono que el escocès tot i ser l’anglès no es el mateix. Per exemple per dir a la dreta en angles pronuncien Raight( escriuen right) els escocesos pronuncien Rig. Postman en escocès diuen pustman i així moltes i moltes paraules.

Marxem del pub i m’explica el pont que hi ha sota l’estació de Glasgow. Saps com en diem d’això? Pont? No, això es the highlands men umbrella, perquè no acostumen a portar paraigües quan venen a Glasgow i aquí es on refugien de la pluja.

Una mica mes endavant, desprès de veure la bogeria que hi ha per les rebaixes, entrem a un altre estació de tren. Ell no paga bitllet perquè fa dos anys va tenir una hemorràgia cerebral i al estar convalescent te bitllet gratis i jo pago la meitat per ser el seu acompanyant.

Amb una mitja horeta arribem a Clydebank, poble a prop de Glasgow, de fet, el barri on ell viu llinda amb Glasgow.

Aquí els carrers estan en pitjors condicions que a Glasgow, gel per tot arreu. Inclòs el canal esta gelat.

Allà casa seva ens trobem amb la seva dona, els seu fill i la seva novia. Bona gent, tots contents perquè jo hagi arribat allà.

La primera sorpresa se l’emporta la seva dona, allà en comptes de dos petons en donen un. A ella no però a una amiga seva a la nit l’hi va caure un pico per no esperar el segon peto, sort que el marit no ho va veure.

Al menjador comencem a xerrar, en seguida començo a agafar el escocès, no es tant difícil, la conversa es bastant fluida. Mes tard em treuen un regal per mi, i jo trec els presents que he portat per tota la família.

Mes tard arriba l’altre fill amb la novia, maca però una mica pija.

I ja cap el tard arriba en Jason, fill de la seva neboda, que ja va estar aquí al estiu veient el Nou camp, evidentment amb la neboda del meu amic, curiosament separada com jo 😉

Sopem un menjar típic d’allà i desprès em donen la jaqueta, marxem, carregats de botelles a casa d’uns amics.

Curiosament a aquest amic no l’hi agrada gens Barcelona, el cop que hi va ser l’hi van robar la cartera.

El meu amic em dona una cartera vella, i em diu, quan estiguem allà a mitja reunió, la treus i em preguntes si es meva, it’s a joke.

El meu amic creu que tots els de Barcelona son carteristes. Are you sure it’s a good joke? Yes, sure he will laugh.

Si va riure i a partir d’allà vam estar xerrant molt, bevent i xerrant, va ser una nit molt agradable, semblava que jo fos un mes d’ells. La dona del que l’hi van fotre la cartera es la que es va endur el pico al donar-me petons al arribar.

Tant a casa del meu amic com aquí, per fumar has d’anar al carrer i fot un fred….-1ºC a aquella hora, desprès al vespre es posa pitjor el tema de la temperatura, inclòs arribant a -8ºC.

El meu amic i jo tornem abans, encara no se perquè però ens vam estar al menjador tenint un llarga conversa. Se’ls veu a tots molt contents perquè jo estigui allà, se’ls nota de tot cor que estan contents.

Mes tard arriben els altres i anem a dormir.

By ddriver

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.