Comencem a caminar per la Royal Mile, la putada es que des de el costat que l´hem començat a fer nosaltres fa pujada ,però es on estava el Pàrquing que hem trobat.
Índex del article
Royal Mile
L´avinguda de la Royal Mile a Edimburg uneix el palau de Hoolyroodhouse, que ha estat la residencia dels reis Escocesos des de el S XVI i actualment del monarques de Gran Bretanya, i el castell d´Edimburg, situat en alt a Castle Rock, domina tota la ciutat.
Des de el S XII es te constancia de que hi hagues un castell a la Castle Rock i fou residencia real fins el S XVI.
El nom de milla, tot i no fer els 1609mts que fa una milla, es deu a un altre milla, menys coneguda per tothom, la milla escocesa que fa 1814 mts.
Varem començar a pujar la Royal Mile des de Hollyrod i en seguida trobem botigues de Souvenirs i el primer pub. M´encanten els cartells aquets dels Pubs
Realment la milla reial, actualment esta dedicada única i exclusivament al consum turístic. En fi, per aixo estem aqui.
Se´ns acaba el trosset planer i comencem la pujada que no ens deixarà fins arribar al castell.
Es la ciutat que mes ens ha agradat del viatge, evidentment , pero era la ultima del recorregut i ja se´nsnotava el cansanci i el ritme ja no era el mateix.
Pero les ganes de coneixer ens van ajudar a no aturar-nos.
Foto tipica per els guirs, gran excusa per aturar-nos un minutet, cabines sense telèfon.
Després ja vàrem trobar la primera església, Canongate kirk. També ens vàrem creuar amb la John Knox House.
High Street
Aquí canviava de nom la Royal Mile, a l´alçada de Croos Market. Fins ara era Canongate i aquí ja era High Street.
A l´alçada del mercat al costat de Saint Giles ens vàrem trobar aquesta font per gegants.
Encara que una mica inservible era maca i davant teníem això Mary King close, tot de carrers subterranis de la antigua ciutat.
També tenen una espècie de monument als caiguts, la inscripció diu ” their names liveth for evermore“.
En front nostre teníem una petita planícia ideal per descansar abans de tornar a la pujada. Aquí tenim una plaça i la catedral de Saint Giles.
Punt entremig del recorregut i be es mereix una visita.
Es la gran esglesia de Edimburg, el seu tret mes carecteristic es la seva cupula en forma de corona.
L’església actual data del S XIV però hi ha indicis de pilars del segle XII. Per dins es realment maca.
Un cop visitada ja nomes ens queda l’últim tros de la Royal Mile.
Anem cap el Castell
El primer que trobem al terra es un mosaic, the heart of medlothian. Mosaic que dona nom al equip de futbol de la ciutat, el Hearts..
Després de la catedral, torna a canviar de nom el carrer, ara es Lawnmarket i pocs metres mes enllà es diu castlehill, comença on precisament hi ha aquesta altres església, Tolbooth kirk.
Una miqueta mes amunt hi ha un lloc que aprataven molt a la oficina de turisme perquè hi anéssim, anomenat The Scottish Whisky experience.
També coneguts com cal lladre, t´apunyalen per entrar i si tens la mala idea de comprar una ampolla de whisky, adeu Pounds.
I ja a a primera hora de la tarda, enfilem el últim tram de la Royal mile, encara que per ells es ultima hora perquè es fa fosc enseguida.
Al fons ja divisem el Castell d’Edimburg.
I per fi, el castell!! Hem acabat la milla reial.
Despres del castell varem recular una mica per comprar suvenirs i ens trobem amb el bus turistic.
Botigues de souvenirs sense flamenques, toros, ni plata de Toledo i com no fa molts dies de sol al any, tampoc tenen barrets de mexicans.
Ara! Cd de ” Pipes and drums “, quadres a tot arreu i escuts i mes a cabaços.
I amb aquestes vistes de la Royal mile, marxem que encara ens queda molt per veure.
Mes articles sobre Escòcia, aquí.
