1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  1. Recent Posts
  2. Recent Comments
  3. Archives

Segon dia a Roma, segurament un dels millors dies de la meva vida, desprès de Wembley.

Tot va començar perfecte amb l’esmorzar del B&b Romà.

Després al carrer i cap a termini a gastar la targeta de metro, però com sempre un, el mateix, s’havia deixat coses al hotel i va tindre que tornar i nosaltres ens vam aturar al Libanès de la nit a fer Birres, que com ens coneixien si ens servien, al final va caure un kebab i tot.

Van apereixa uns anglesos i xerrant xerrant encara ens van convidar a mes birres, amb ho que començàvem forts el 2on dia de la llei seca. Al cap d’una hora de rellotge apereix el col·lega i marxem cap a Piazza Spagna, fent apostes que si la casera del B&b o si no la casera del B&b, de fet s’havien agafat molt de carinyo la signora i el col·lega en un dia nomes.

Sense treure res de clar, apereixem a P.Spagna,amb el cabreig d’en Jordi que estava fart de caminar per Roma. Ell volia tornar al Coliseu com anit, que arribàvem els seus col·legues.

Però primer teníem que veure això. Aquí ja l’ambient havia canviat al que veiem ahir per tot arreu . Càntics i mes càntics, majoria blaugrana i ens anàvem trobant a un munt de gent d’altres viatges.

Desprès de les fotos de rigor, metro i cap a Coliseu que ja arribaven els de Torroella amb furgoneta, arribem allà i ens retrobem tots, pero pobres tenien una cara de cansats… Al grup d’aquets era molt números i entre mig algunes dones que els van posar firmes a tots i a dinar a Piazza Spagna.

Nosaltres vam passar, allà seria mes car, i en Jordi ens havia fet baixar corrent cap allà i desprès passaven d’ell.

Vam anar a Termini a dinar uns raviolis i uns escalopines i aquí ens van fotre la punyalada del viatge, i això que no hi havia alcohol, menys mal, pero ja vam pagar la coca-cola a preu de Champany francès.

Desprès del dinar, apa cap a plaça Spagna. Nomes fèiem cercles en rodo, pero la veritat, ja no estàvem per visitar res, volíem que comences el partit ja.

Els que tenien l’entrada amb en Jordi arribaven a P. Spagna.

Allà hi havia cada cop mes ambient, però els anglesos començaven a ser majoria. Tot just arribant allà, la germana del soci truca dient que en breus minuts arriba a P. Spagna, Bingo!! Per fi, encertem una, perquè quan estàvem a un lloc apereixia la gent per l’altre i al inrevés.

Aleshores va arribar ella i volia tirar la moneda a la fontana i ens hi vam anar cap allà, en Jordi es va quedar amb els seus amics.

Vam fer un bon canvi, no hi havia color, tot i que en Jordi es una gran persona i un crack.

La Fontana si era Blaugrana,de fet un del càntics era La Fontana, es blaugrana…Fotos,monedes un altre cop per si ahir no les havíem tirat be, càntics i de repent em trobo de cara amb en Sr. Carod

-Bona tarda Sr. Carod

-Bona tarda, com va tot be?

Desprès el va saludar en Xavi i a la fontana es va cantar l’himne nacional de Catalunya, desprès quatre imbecils convergents el van insultar i va marxar. Moment que vam aprofitar per fer un altre gelati Italiani, que boooooons son!!!

I d’aquí a un bar, que ja havíem estat el dia anterior a fer l’últim tast abans del futbol. Aquí vam xerrar amb els del bar, que ja ens coneixien, un de la juve, un del Lazio i l’altre de la Roma, curiosament tots volien que guanyes el Barça.

I ja vam enfilar via del Corso cap a Piazza Popolo per agafar el Tramvia que ens portaria a prop del estadi.

El tramvia et deixa bastant llunyet del estadi, has de caminar bastant i el tramvia era una sauna i una penitencia, ple d’anglesos cantant sense callar tot el viatge, sort que mentre cantaven jo els hi aguantava les birres i el vodka i anar fotent-li, tu canta noi que ho fas molt be l’hi deia jo.

Un cop a la via del Estadi, una gran volta i cap a la nostra porta.

Primer control, ni carnet ni hòsties, cap dins. Allà uns xiringuitos ens assortien de beguda previ pago d’uns denaris.

I ja enfilem l’ultima recta cap el estadi, fotos, retrobaments amb gent d’altres viatges, despedides perquè no tots teníem el mateix lloc i apa, segona porta, plena a petar de gent.

Aquí tampoc van demanar carnets d’identitat ni res, al contrari, ens fotien preses perquè entréssim, faltaven nomes 20m per començar la gran final.

By xxavigr

Travel planner y Blogger des de 2005, viatger incansable decidit a no quedar-se en un destí definitiu per el moment i que en aquesta nova etapa de la meva vida estic disposat a veure tot allò que em falta o fins em donin les forces.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.